ACORD D'ASSOCIACIÓ
La carta de Macron no altera una majoria a favor del referèndum
Els grups de l’oposició exigeixen al Govern que compleixi la promesa electoral i que sotmeti l’acord d’associació a votació
Una urna per recollir els dubtes dels ciutadans.
La carta d’Emmanuel Macron sobre l’acord d’associació ha causat relativa sorpresa, ja que aquesta és la posició que sempre ha defensat París, un text mixt bàsicament en dos punts. La sorpresa no exlou, però, que ja amb un posicionament clar i de pes els partits comencin a fer càlculs sobre l’estratègia a seguir quan el Consell de la UE es pronunciï sobre la naturalesa jurídica que serà, quasi al cent per cent, la mateixa que defensa França o Hongria. També es dona per fet que la presidència danesa passarà de llarg com l’anterior, de Polònia, sense tancar aquest afer, i les bones paraules i voluntats quedaran en l’oblit. Segons ha pogut saber el Diari, el Govern té molt en compte que a principi de l’any que ve Xipre prendrà el relleu de Dinamarca, i potser seran els únics sis mesos favorables per avançar, ja que després li tocarà a Irlanda, tot un os que no s’alinea precisament amb els interessos andorrans.
“Demanem un acte de responsabilitat i que se sotmeti a referèndum”
“El Govern sap que un referèndum negatiu té un cost electoral”
Algunes forces polítiques es van pronunciar ahir. Cerni Escalé, president del grup parlamentari de Concòrdia, va exigir responsabilitat i transparència. Escalé va demanar que el Govern informi de forma clara la ciutadania, i no tan sols “de les informacions positives del full de ruta que ell mateix s’havia marcat”. Va denunciar que “això ho hem sabut per la premsa, llegint el Diari d’Andorra”. Davant d’això, va reclamar un “diàleg estructurat amb totes les forces parlamentàries” i que “el Govern sotmeti el text a referèndum si realment està tancat i és definitiu”. Per a Concòrdia, “no hi ha raó per esperar més”.
“Sempre he defensat el referèndum, fins i tot abans de legislar-lo”
“El Govern ha de complir el compromís i convocar la consulta”
Carine Montaner, d’Andorra Endavant, va sostenir que ajornar el referèndum és una estratègia del Govern per “evitar el cost electoral d’un resultat negatiu”. Cal recordar que “els únics que havien promès el referèndum són Demòcrates”, i va alertar que el país es pot veure abocat a un “ridícul internacional” si vota en contra. Des del seu grup recorden que ja fa mesos que advertien que l’acord seria mixt, “segons les anàlisis del nostre assessor Benoît Le Bret i del secretari general, Alfons Clavera”. Per aquest motiu, exigeixen que “el referèndum es convoqui abans que comenci el procés de ratificació” i posen com a exemple la gestió de Mònaco, que va aturar el procés negociador “de manera elegant, quan la seva sobirania estava en joc”.
El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va defensar que si s’ha de fer el referèndum, “cal posar fil a l’agulla”. Va assegurar que sempre ha defensat la consulta i recorda que va ser ell qui la va incloure “a la Llei d’acció exterior”. Per a Naudi, ara el que cal és veure si definitivament l’acord és mixt, però admet que amb la posició ja explícita de França, potser ha arribat l’hora d’afrontar el debat sense més dilacions.
Des d’una posició moderada, la presidenta de Liberals, Cristina Rico, també va admetre que “el referèndum aquesta legislatura ja no té sentit” si no es té una resposta clara d’Europa. Ara bé, si arriba a temps, “el Govern hauria de complir el seu compromís i convocar-lo”. Rico va remarcar que “per poc que es pugui, s’hauria de convocar quan es tingui la resposta d’Europa”. La líder liberal va reconèixer que si coincideix amb les eleccions generals, potser no hi haurà “temps material”, però va insistir que “s’ha de confiar en el compromís més que pensar en la pressió política”. Jordi Jordana (DA) no va ser localitzat, ja que es troba a Brussel·les, mentre que no va ser possible parlar directament amb Pere Baró (PS).