MÉS GENT A MISSA
Els mossens detecten la implicació de més joves i fidels a les parròquies
Els capellans apunten que la necessitat de la fe i les dificultats dels temps actuals han provocat un augment de creients
Missa a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella.
La religió està de moda, o almenys això sembla si es té en compte que la cultura pop ha incorporat cada cop més elements religiosos com a part de la seva iconografia. Un dels exemples més recents és el nou disc de Rosalía, Lux, on la religió té un paper central. L’àlbum és ple de referències a la fe i a Déu, i fins i tot compta amb la participació de l’Escolania de Montserrat en alguns temes.
Però més enllà de les manifestacions artístiques, el retorn cap a la religió i l’espiritualitat també s’està fent evident en el dia a dia. En uns temps difícils per a moltes persones, marcats per la incertesa econòmica, les tensions socials i els canvis personals, són molts els qui busquen refugi en la fe com a via per trobar serenor, esperança i sentit. Segons diversos mossens andorrans, aquesta tendència s’ha intensificat en els darrers mesos, amb un augment visible de feligresos tant a les misses com en altres activitats religioses i comunitàries.
“La societat sovint no dona el que la gent busca i molts acaben recorrent a Déu”
El mossèn Pepe Chisvert, de la parròquia de Sant Julià de Lòria, va confirmar que es tracta d’un fenomen generalitzat a tot el país. Segons explica, no només hi ha més gent que assisteix a les celebracions dominicals, sinó també més participació en activitats paral·leles com grups de pregària o trobades socials. A més, ha observat un augment notable de joves entre els assistents, un fet que atribueix, en part, a la influència de les xarxes socials, que donen accés a reflexions i missatges espirituals que poden apropar més el jovent a l’església.
“La societat sovint no dona el que la gent busca i molts acaben recorrent a Déu”
Des de la parròquia d’Encamp, el mossèn Álex Vargas coincideix que hi ha més presència de fidels, especialment entre els grups de mitjana edat (de 30 a 50 anys) i els joves d’entre 20 i 30 anys. En el seu cas, però, considera que el motiu és més espiritual que social. “La societat sovint no dona el que la gent busca –va reflexionar–, i molts acaben recorrent a Déu per trobar-hi sentit, pau i una felicitat més autèntica, diferent de la que ofereix el món material.”
A Andorra la Vella, el mossèn Ramon Sàrries no ha detectat un augment significatiu de feligresos habituals, però sí una presència temporal més gran de joves, especialment en certes èpoques de l’any. Segons explica, aquest increment es deu principalment a la presència de treballadors temporers procedents de països sud-americans, majoritàriament catòlics, que omplen les esglésies durant la temporada alta. “L’augment que provoquen els temporers és ocasional, hi ha temporades en què venen més i d’altres en què venen menys”, va matisar.
“La necessitat d’espiritualitat actualment és molt gran”
Per la seva banda, el mossèn Ramon, de Canillo, va coincidir a afirmar que “la necessitat d’espiritualitat actualment és molt gran” i que les persones, per naturalesa, “porten dins les ganes d’estimar i de ser estimades”. Un sentiment, va afegir, que empeny a buscar l’amor diví com a resposta a aquesta necessitat de connexió emocional i transcendental.
En conjunt, els mossens coincideixen que, més enllà de les diferències entre parròquies, s’està produint un retorn progressiu cap a la fe i la vida espiritual. Tant per necessitat emocional com per convicció personal, cada vegada més persones troben en la religió un espai de calma, comunitat i sentit.
FE MÉS ENLLÀ DE LA MISSA DELS DIUMENGES
Ramon va destacar especialment l’interès del jovent que participa en les activitats de l’AINA, on es combina el lleure amb la reflexió espiritual i la convivència. També va posar en relleu la gran quantitat de nens i nenes que s’impliquen.
Pel que fa a Meritxell, el mossèn va explicar que, tot i que una part important del públic hi arriba amb finalitats turístiques, subratlla que molts acaben vivint-hi una experiència més profunda. “La gent es queda amb la pau, la bellesa i l’espiritualitat que s’hi