REPORTATGE
Cooperativisme a Andorra
El model d'habitatge cooperatiu desperta interès a Andorra com a alternativa sostenible davant la crisi d’accés i l’encariment del lloguer.
El projecte La Borda, impulsat a Barcelona.
En un moment en què l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes, Andorra comença a mirar amb interès cap a models alternatius com el de les cooperatives en cessió d’ús. Es tracta d’un sistema encara inexistent al territori, però que es presenta com una opció viable.
El model, implantat a països com Dinamarca, Suïssa o l’Uruguai, busca crear un parc d’habitatge no vinculat al mercat immobiliari tradicional. Cristina Gamboa, arquitecta i cofundadora de la cooperativa catalana LaCol, defensa que “és una forma d’habitatge que prioritza el dret a viure-hi per sobre del dret a especular”. No només es pot impulsar en sòl buit –públic o privat– sinó també reconvertint edificis antics o en desús, una possibilitat que obre portes en entorns com Andorra, on el sòl urbanitzable és limitat. L’interès per aquesta via es materialitzarà dijous, amb la celebració d’una taula rodona organitzada per l’Institut Nacional de l’Habitatge dins del cicle Noves oportunitats per un habitatge assequible. L’acte, titulat Les cooperatives en cessió d’ús: una opció d’habitatge sostenible i assequible, vol ser un primer pas per obrir el debat i posar sobre la taula referents que puguin inspirar el país.
Andorra estudia models col·lectius PER A l’emergència residencial
Segons Gamboa, per començar a impulsar aquest model a Andorra caldria un triple suport: institucional, tècnic i financer. A Catalunya, per exemple, s’han fet concursos públics per cedir sòl, hi ha hagut implicació d’institucions financeres públiques com l’Institut Català de Finances, i el teixit cooperatiu ha aportat els equips tècnics necessaris per tirar endavant les promocions.
Conscient que la realitat andorrana és diferent, apunta també fórmules adaptades com la custòdia del sòl. “En l’àmbit anglosaxó existeixen els community land trusts, on l’administració, la comunitat i un privat s’uneixen per adquirir i gestionar sòl de manera no especulativa”, detalla. Impulsar un projecte cooperatiu a Andorra no serà immediat, però posar en comú experiències, generar interès social i establir les bases per col·laborar són els primers indicis d’un canvi de mirada.