L'ENCAIX A EUROPA
Carta de Macron: “L’acord és mixt”
El president francès respon amb una negativa a la petició d’excepcionalitat feta per Espot durant l’entrega de la Legió d’Honor a París
Macron lliura a Espot la insígnia en el grau de comanador de la Legió d’Honor.
L’aspiració del cap de Govern, Xavier Espot, per doblegar l’actitud de França amb l’acord d’associació no han donat fruit, malgrat el darrer intent, el passat 14 d’octubre durant la cerimònia de la Legió d’Honor, quan Espot va demanar a l’inquilí del Palau de l’Elisi que fes una excepció que no servís de precedent i que oblidés que hi ha punts al text que són mixts. Dimecres passat, Espot va rebre una carta d’Emmanuel Macron que frustrava totes les esperances i deixava clar que el govern francès considera que hi ha punts que són mixts i que no canviarà de criteri pel que fa a la naturalesa jurídica. Un posicionament que és exactament el mateix per a San Marino.
És obvi que per al país veí hi ha interessos més importants que li impedeixen cedir i quedar en una posició incòmoda davant els seus socis europeus. França ja ha decidit, i quan el Parlament Europeu faci l’aprovació, l’acord d’associació iniciarà el periple per tots els parlaments nacionals dels països de la Unió Europea i d’altres de federals. Abans, però, falta el veredicte del Consell de la UE, que ha de determinar per unanimitat si és mixt o no, un escenari que en certa manera ja estava assumit. La mateixa carta l’ha rebut el primer ministre de San Marino, Luca Beccari.
Els punts sensibles per a França es troben al protocol financer i a les declaracions generals. En el primer hi ha les inversions en cartera i en el segon la cooperació en bona governança en matèria fiscal, que el país considera que són del seu àmbit nacional. Si definitivament només queden assenyalats aquests dos punts, seran els únics sobre els quals els parlaments dels països membres s’hauran de pronunciar.
Representants del pacte d’Estat es reuneixen avui a Brussel·les
En la reunió del Pacte d’Estat del 29 d’octubre, el secretari d’Estat d’Afers Europeus va informar que encara no hi ha una posició unànime dels 27 estats membres i que segueixen oberts els debats sota el lideratge de la presidència danesa. El Diari ha pogut saber que en una reunió el 21 d’octubre del grup EFTA, la Comissió Europea es va inclinar pel no mixt. França i Hongria es van posicionar per l’acord mixt i els països nòrdics –els que més dubtes han mostrat– no s’hi van manifestar.
L’Elisi se situa en la mateixa línia que Hongria davant la Comissió Europea
Precisament avui una delegació dels partits del Pacte d’Estat amb representació parlamentària viatja a Brussel·les per reunir-se amb Željana Zovko, eurodiputada croata i membre titular de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu, per conèixer de primera mà l’estat d’avançament dels treballs que s’estan duent a terme en relació amb l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. Dels grups parlamentaris hi viatgen Jordi Jordana (DA), Carles Naudi (CC), Susanna Vela (PS) i Marc Magallón (Acció).
Zovko va venir a Andorra fa dos anys, acompanyada del president de la comissió, David McAllister, per tractar sobre l’acord.
La consulta
I el referèndum tan comentat? La Comissió Europea ja ha donat el seu vistiplau i ha proposat al Consell de la UE que n’autoritzi la signatura i l’aplicació provisional. No obstant això, que la Comissió hagi donat l’ok és només un pas més en aquest llarg procés. L’acord encara no està aprovat ni ratificat completament. El Consell de la Unió Europea ha de pronunciar-se sobre la naturalesa de l’acord i decidir per unanimitat si autoritza la signatura. Posteriorment necessitarà l’aprovació del Parlament Europeu, qui ja ha fet la discussió prèvia i per a qui no hi ha cap impediment. A partir d’aquí queda oberta l’opció de celebrar el referèndum, ja que els aspectes considerats mixts són una part mínima de l’acord.
Es dona per fet que a aquestes alçades és improbable que durant la presidència danesa es pugui tancar definitivament el procés per decidir sobre el referèndum i fer un salt qualitatiu que fa anys que s’anuncia i que s’ha anat demorant cada semestre de presidència nova.