CRISI DE L'HABITATGE
Famílies en hotels pastera
Associacions de llatinoamericans assenyalen que hi ha menors vivint a les habitacions
Una dona carrega dues maletes a la part alta d’Escaldes.
Per a les persones que emigren en la recerca de feina, sobretot per a la comunitat llatinoamericana, que acostuma a ocupar llocs de treball en sectors com la restauració, l’hoteleria, la construcció o la neu, la possibilitat d’establir-se en un pis, sigui sol o en parella, es força complicada. L’associació Argentinos en Andorra va explicar al Diari l’existència d’hotels o hostals pastera on s’allotgen 4 o 5 persones en habitacions amb una capacitat inferior. Marcelo Ponce, president de l’associació, va declarar que la principal preocupació és l’existència de casos en què “trobem famílies amb fills menors d’edat que viuen en condicions molt dolentes”. Ponce va assegurar que, per a aquests hotels, “normalment petits, fins i tot semblen tancats, i que passen desparecebuts”, és un “molt bon negoci” cobrar 500 euros al mes “per un llit compartit en una habitació on poden cabre dues persones, posant-ne cinc”. L’associació va tenir coneixement d’algun d’aquests casos i va presentar-se en els allotjaments per parlar amb aquestes famílies, però algunes “ho van amagar o ho van negar per por de no trobar una alternativa”. Ponce va declarar que la finalitat d’Argentinos en Andorra “no és denunciar aquests casos perquè no tenim els recursos ni el temps per fer-ho, nosaltres només podem informar i conscienciar sobre la situació als afectats”.
A finals d’octubre, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, i el portaveu del Govern, Guillem Casal, van instar les associacions a denunciar aquests casos “per poder actuar”. Segons Ponce, Argentinos en Andorra ja havia facilitat la llista d’establiments irregulars abans d’aquestes declaracions i va assegurar que Govern ja està al cas de la situació i s’han començat a fer les inspeccions pertinents. Això ha provocat que alguns dels allotjats hagin marxat “per que no eren conscients del frau” o que molts establiments estiguin deixant de fer aquestes pràctiques per estalviar-se multes. “Vam traslladar a Govern una llista dels establiments on sabíem que s’estaven produint aquests casos i sabem de primera mà que la intenció és buscar més recursos perquè es resolgui aquesta situació”, va assegurar Ponce.
Segons l’associació, els seus compatriotes accedien a aquest tipus d’allotjaments per poder obtenir el certificat de residència i treball. “Abans, el problema eren els pisos pastera, però des que l’arrendador és l’encarregat d’emetre el permís, aquests casos han disminuït, però ara ens trobem amb hostals o hotels que utilitzen les seves habitacions com un negoci que va més enllà d’un simple habitatge, és a dir, per donar el permís de residència i treball”, va aclarir.
Ponce va assegurar al Diari que la comunicació amb Govern és bona i constant i que les propostes de l’associació “estan fonamentades amb informes, estudis i casos reals i confiem que això es resoldrà”. També va assegurar que hi ha una investigació en marxa per esbrinar quins són aquests establiments i sancionar-los.
Colombia Sociocultural.
REPORTATGE
En casos de necessitat, la població actua per ajudar-se de manera bidireccional. Segons va poder saber el Diari, algunes agrupacions d’extracomunitaris utilitzen WhatsApp com a eina constant de suport. La Marta, una dona colombiana que treballa al Principat des de fa 25 anys en hoteleria, neteja i restauració, va explicar que existeix un grup en aquesta xarxa social que aplega un gran nombre de compatriotes colombians i que s’utilitza com “una ajuda extra entre nosaltres”. “Si tinc un microones que ja no utilitzo, ho anuncio pel grup per si algú el vol, o també matalassos, algun moble, una mica de tot”.
El grup, més enllà de ser un punt de nexe cultural i social, també s’utilitza com a portal de feina, on algunes persones s’ofereixen per treballar i altres comparteixen ofertes, i fins i tot com una eina per trobar pis. “Durant tres mesos, vaig allotjar un noi, també colombià, que necessitava una habitació. Jo el coneixia i sabia que era una bona persona, així que no va haver-hi cap problema”.
La Marta també va denunciar l’existència de pisos pastera. “En conec molts, però a Colòmbia sempre diem que, on menja un, en mengen dos, i on mengen dos, en mengen tres... però tot té un límit”. Tot i això, va declarar que “la situació per a alguns és molt dolenta i trista, perquè la immensa majoria venim a treballar i donem les gràcies per poder accedir a una feina que ens permeti guanyar-nos la vida i prosperar”.