‘La conversa pendent’

“Per por, per vergonya o per no saber com començar, no parlem de relacions sexoafectives amb els fills”, afirma l’especialista en psicologia infantojuvenil Mónica Martínez. Una conversa pendent que, segons Martínez, ajudaria a contrarestar les distorsions que causa el consum de porno en edats primerenques. “No és que els nens vagin a buscar porno, els arriba per accident navegant per les xarxes. Com que no hi ha normatives, és una porta oberta. Els fa gràcia i s’ho passen entre ells.” Les dades són contundents: diversos estudis demostren que les primeres exposicions al porno es donen als vuit anys, i segons l’informe de Save the Children del 2020, l’edat mitjana d’accés és de dotze anys, tot i que el 53,8% dels adolescents hi accedeixen abans dels tretze.

Per a la psicòloga, el més greu és que en una pel·lícula pornogràfica es deforma el que seria una relació sexoafectiva sana, s’estereotipen els rols, es normalitzen relacions sexuals on no hi ha cap tipus de consentiment i, molt sovint, es mostren situacions de violència. Tot això arriba a infants amb un cervell encara immadur i es converteix en un aprenentatge distorsionat. La Mónica posa l’exemple d’una escola on es va detectar que un nen d’uns deu anys reproduïa escenes que havia vist a les pel·lícules i les ensenyava a la germana petita, “sense tenir cap tipus de consciència”. És per això que, des de l’Associació de Joves en Risc (ADJRA), en col·laboració amb el Govern i la mateixa Martínez, s’ha creat la guia El porno: mites i realitats per a famílies i professionals. L’objectiu, segons la presidenta de l’associació, Sandra Cano, és “conscienciar sobre les influències del porno comercial, empoderar les famílies i prevenir situacions de risc fomentant relacions sanes”.

“El teu fill no vindrà a dir-te ‘parlem de porno’ perquè li fa vergonya”, diu Martínez, i recomana que siguin els pares qui prenguin la iniciativa establint un espai de diàleg obert, amb una prèvia revisió de les pròpies creences i incomoditats, sense prejudicis i amb escolta activa. Cal incidir, diu, en dos aspectes: que els infants arribin a discernir que el que han vist és una ficció construïda i, en el cas dels adolescents, que entenguin que la sexualitat s’ha de basar en el respecte i l’afecte, com s’explica a la guia. D’altra banda, la conversa també pot ajudar a prevenir situacions de risc com el grooming o el sexting, presents en els jocs en línia. “Parlar de sexe encara resulta tabú, però en el moment en què deixem que els fills toquin les pantalles, l’adient és preparar-los”, afirma Martínez.