Albert Font presenta la novel·la 'Titans' al Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona

L’escriptor andorrà Albert Font presenta la seva nova novel·la, 'Titans' (Editorial Chronos), una obra a mig terme entre ciència-ficció i fantasia que narra la història d'una noia que conviu amb la pèrdua de la seva germana, qui va caure del tità gegant en el qual habiten. “Pocs mesos abans de publicar 'L’hereu de la mort' [el seu primer llibre amb l'editorial catalana Obscura], vaig perdre un familiar en un accident terrible. Recordo que aquell estiu, entrant al mar, era incapaç de submergir-me. I era per una associació absurda amb el fet que si entrava dins de l’aigua era com si m’estigués traient de sobre el dolor. En aquella sensació va sorgir la idea d’aquest tità de pedra amb els peus submergits a l’aigua”, ha reconegut l'autor. Font serà un dels convidats, juntament amb l'escriptora Laura Tomàs o l'editor de Medusa, David Gàlvez, que participarà en el Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona. 'Titans' se suma al bo i millor del gènere a casa nostra amb voluntat de travessar la frontera i projectar el Principat arreu.

El món de 'Titans' és una metàfora de la lluita interna entre el dol i la voluntat de seguir endavant. L’autor explica que el llibre “tracta de dues germanes, i és la història d’una germana gran que es passa la vida buscant la seva germana petita, que cau a l’aigua i tothom creu que és morta”. La llibertat també és clau pel llibre, el tità sense voluntat, camina pel mar sense un destí fix entabanat per un aliment que li fan arribar per un tub gegant connectat amb la boca.

“Els ciutadans d’aquesta ciutat també beuen de les sobres del líquid que alimenta el tità, i són deutors d’una espècie d’entumiment i de no reacció davant la vida. No només és una història sobre el dol, sinó una lluita per superar l’statu quo”, ha reivindicat Font, tot indicant que la protagonista es vol negar a seguir la línia de la resta.

Confessa que potser per influència involuntària veu molt de referents literaris i cinematogràfics. “Podem pensar en Matrix o en el Soma d’Adolf Huxley. Però el que volia explorar sobretot era el desig de ser lliure. Una de les inspiracions del llibre és 'El baró rampant', de [Italo] Calvino. Allà el protagonista decideix no baixar mai dels arbres; a 'Titans', és la inversa: l’obsessió per baixar del tità per ser lliure”, ha expressat Font.

Davant d'aquest llibre un es troba en un viatge d'acceptació. El dol no marxa, canvia. Potser per aquest motiu l'autor no s'ho ha plantejat com un treball per girar full. "Això és el que un desitja quan comença a fer aquest tipus de projectes. I crec que si els fas bé tindràs aquesta espècie de píndola de redempció", ha dit, tot reconeixent que "el dol no funciona així". "Perquè no hi ha solucions màgiques pel dol. És un programa sense programa que no pots agendar. I com més ràpid vulguis curar, més estrany serà el procés. I si t'estimes de debò la persona que se n'ha anat, en realitat el dol no acaba mai, simplement es transforma i va canviant", s'ha referit Font.

Ara toca descansar, però poc. "Estic acabant de revisar una nova història, però encara no puc dir pràcticament res. Però serà aquest cop només fantasia, perquè està tot a l'aigüera encara. Ara és un no parar. Necessito tindre una part del cap molt hipotecada", ha reconegut.