MERCAT DE L'HABITATGE
De 7,8 a 18 euros el metre quadrat
Les primeres dades de la plataforma de contractes de lloguer constaten la distància entre arrendaments prorrogats i els signats els últims tres anys
Conxita Marsol i Jordi Puy durant la presentació de les dades del Sicar.
Els llogaters que han signat un nou contracte aquest any abonen, de mitjana, 1.338 euros o 18 euros per metre quadrat. Una distància considerable respecte del que paguen els arrendataris que fa més de cinc anys que viuen al mateix pis, que és de 7,8 euros, i una diferència resultat de la congelació vigent des del 2019. Les dades corresponen a les primeres fetes públiques del Sistema d’informació dels contractes de lloguer (Sicar), encara poc representatives per dos factors: perquè de moment només s’han introduït 4.300 contractes dels 26.000 en vigor i perquè falta la informació d’Escaldes, que representa el 20% dels habitatges de lloguer. Però el que la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, va remarcar durant la presentació de les dades que va fer acompanyada del secretari d’Estat, Jordi Puy, és que per primer cop es tenen xifres reals del que paguen els llogaters i la validesa d’aquelles que corresponen al període 2023-2025 perquè els comuns han començat per introduir els contractes més recents, la informació més fàcil de reunir: la meitat dels 4.300 que alimenten l’estadística són dels darrers tres anys.
A partir de les dades del Sicar i les obtingudes de l’Enquesta de pressupostos familiars, el ministeri d’Habitatge ha dibuixat l’evolució alcista dels preus: dels 8 euros per metre quadrat dels lloguers del 2015 i anteriors es va saltar als pràcticament 13 del període 2022-2023. A partir d’aquí –i ja amb dades del Sicar–, la mensualitat mitjana dels contractes rubricats el 2023 va passar a ser de 15,26 euros el metre quadrat o 1.156 euros en termes absoluts; la del 2024, de 1.400 euros o 17,34 per metre quadrat, i la d’aquest any, la ja esmentada, de 1.338 o 18 per metre quadrat. Per tant, i tot i la moderació d’enguany, des del 2023 s’ha experimentat un augment del lloguer per metre quadrat de més del 18%.
Una de les conclusions que extreu el Govern és que malgrat el creixement notable dels preus, no és tant com el que marquen les dades dels portals immobiliaris. L’explicació? Que el lloguer que finalment s’acorda no és tan alt com el que es publicita i que també hi ha una part dels lloguers que no es promocionen per aquests mitjans. Sigui com sigui, la titular d’Habitatge va remarcar el valor de començar a tenir dades fidedignes, claus per dissenyar les polítiques d’habitatge. A l’horitzó i més enllà de totes les mesures en marxa –parc públic, retirada de llicències de pisos turístics, fer entrar habitatges buits al mercat– hi ha la futura descongelació. Marsol va remarcar que “s’està treballant intensament” per tenir embastat un projecte de llei a final d’any i va fer una crida a la tranquil·litat: “No farem res que sigui traumàtic.”
El Sicar s’alimenta diàriament, a mesura que els comuns introdueixen noves dades. Sobre la falta d’Escaldes, Marsol va recordar que hi ha una obligació legal de facilitar-les i que la justificació donada fins ara són dificultats tècniques. Així ho van admetre també des de la corporació: van assegurar que s’ha treballat una eina per fer una recollida eficient i que “en breu” s’enviarà la informació requerida.
L'USdA no s'ho creu
El secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va acusar l’executiu de “continuar defensant in extremis l’alta especulació immobiliària” després de conèixer les dades presentades. Segons va declarar, l’anàlisi estadística que fa l’executiu “és enganyosa” i “no reflecteix la realitat que viu la ciutadania”. “Quan em diuen que es pot trobar un pis per 1.300 euros, demano que me’l donin, que jo el llogo”, va dir en to irònic. El líder sindical va acusar el Govern de fer servir les xifres com li convé. Davant aquesta situació, Ubach va anunciar que l’USdA prepara un pla de xoc i mobilitzacions que s’activaran si el Govern no presenta mesures reals per frenar l’augment del preu dels lloguers. “Tornarem a sortir al carrer, farem una crida, i començarem una nova onada de concentracions i manifestacions”, va afirmar. El sindicalista va acusar Demòcrates per Andorra i els partits que li donen suport de voler expulsar la classe treballadora, la classe mitjana i, especialment, la joventut del país. “Estem vivint en dues Andorres: la dels polítics i la de la resta dels mortals”, va dir, i va afegir que molts ciutadans tremolen només de pensar què passarà quan finalitzi la congelació dels lloguers.