La inseguretat és una “percepció”

El ministeri de Justícia i Interior i el cos de policia van presentar ahir l’evolució estadística de seguretat entre el 2015 i el 2025, en una roda de premsa per “tranquil·litzar la població envers altres formacions polítiques que donen una falsa sensació d’inseguretat”. La ministra va assegurar que aquests missatges “causen alarma social, causen danys a la nostra reputació i només es poden manifestar si realment hi ha dades, i avui hem demostrat que no és així amb xifres”. Molné va assegurar que “Andorra és un país segur” i que, segons les estadístiques, “la delinqüència no augmenta”.

“Només es poden fer afirmacions sobre inseguretat amb dades i avui ho demostrem”Ester Molné, Ministra d’Interior i Justícia

Les dades presentades mostren una disminució de l’índex d’intervenció policial, que el 2015 era d’un 1,1%, respecte a l’actual, del 0,5%, tot i l’augment de població resident i dels visitants. Segons les estadístiques, la delinqüència en l’àmbit de la seguretat pública tampoc augmenta, sinó que es troba en un moment de descens, amb un nombre inferior de detinguts per contraban, furts o lesions físiques fora de l’àmbit domèstic (555 fins al 30 de setembre). Aquesta dada contrasta amb la del 2024, de 957, i amb les del 2023 i el 2022, de 1.025 i 1.100, respectivament.

“No hem de vincular la criminalitat amb la immigració ni amb la nacionalitat”Bruno Lasne, Director general de la policia

Pel que fa a les intervencions de seguretat pública requerides per la ciutadania, la xifra d’enguany se situa en 7.099, experimentant un descens notable respecte a les dels anys anteriors, amb xifres superiors a les 9.000 des del 2015, sobretot els anys previs a pandèmia de la covid-19, amb més de 13.000 intervencions el 2018 i el 2019. Destaca la disminució de baralles a la via pública, en una tendència decreixent des de l’any 2022, i també la de les intervencions i detencions per furts. Pel que fa al contraban, el nombre de detinguts durant aquest any segueix en la línia des del 2018, amb una mitjana de 20 anuals. Segons Bruno Lasne, director general de la policia, “la majoria d’intervencions diàries com, per exemple, per sorolls excessius, no han d’acabar constituint cap delicte”.

En l’àmbit de les denúncies, aquestes han disminuït fins a 2.572 a 30 de setembre d’enguany, una dada que contrasta amb les 3.886 presentades l’any passat o les 3.543 del 2023, i s’acosten més al nombre de denúncies que es van presentar durant la covid-19, tot i que encara falten dos mesos de dades per completar els registres. Lasne va assegurar que les xifres de criminalitat i denúncies “s’espera que s’incrementin durant la temporada d’hivern, però l’impacte, per més elevat que sigui, no arribarà a les xifres del 2024”.

7.099 intervencions policials de seguretat pública el 2025

Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, enguany s’han produït 11 detencions, de les quals tres són per violació i vuit per agressió sexual, amb un descens notable de les intervencions policials en delictes d’aquesta tipologia (de les 22 el 2014 a les set el 2025). En aquesta línia, Lasne va constatar una “millora de la comunicació i dels protocols en matèria de delictes sexuals”, destacant que “la policia és un cos resolutiu i efectiu a disposició de la ciutadania durant les 24 hores del dia”. Per la seva banda, la ministra va assegurar que “és molt important analitzar les xifres de violació amb prudència. L’augment en la detecció no té a veure amb menys seguretat pública, sinó amb el fet que la gent està molt més conscienciada i hi ha més protecció de la víctima”. Lasne també va voler aclarir que l’índex de resolució dels conflictes general és del 70%, mentre que els “delictes greus” es resolen pràcticament en un 100%.

11 detencions per delictes sexuals

En l’àmbit de la ciberdelinqüència, el director general de la policia va afirmar que hi ha hagut “un augment de les denúncies per aquesta tipologia de delictes, sobretot pel que fa a les estafes amb criptomonedes o l’ús fraudulent de targetes de crèdit”.

Per últim, Lasne va afirmar que el cos no ha rebut més denúncies per agressions en els casos referents a la proliferació de bandes juvenils, però “sí per amenaces entre alguns dels implicats”. En aquest sentit, va voler desvincular la immigració de la criminalitat en afirmar que “això no va de nacionalitats. No tenim més detinguts immigrants i les xifres van en funció del nombre de residents i del seu flux”.