L’altra cara de la sostenibilitat

Andorra es projecta al món com un país compromès amb la sostenibilitat, amb un entorn natural privilegiat i amb polítiques ambientals alineades amb els objectius europeus de descarbonització. No obstant això, un estudi, amb participació d’AR+I, publicat fa poc a la revista Ecological Economics, qüestiona aquesta percepció i ofereix una mirada més complexa i menys autocomplaent sobre el model econòmic i ecològic del país. Els investigadors, especialitzats en anàlisi metabòlica de societats, apliquen el model MuSIASEM (Multi-scale Integrated Analysis of Societal and Ecosystem Metabolism) per examinar fins a quin punt Andorra depèn de recursos importats per sostenir la seva activitat diària i, sobretot, el seu estil de vida. El diagnòstic és clar: Andorra externalitza la major part dels seus impactes socials i ambientals i els desplaça a altres territoris, sovint lluny dels Pirineus.

És realment andorra un país compromÈs amb la sostenibilitat?

Segons l’estudi, Andorra és un cas paradigmàtic de societat postindustrial. Ha passat d’una economia de subsistència rural a un model fortament urbanitzat i centrat en el sector serveis. Aquesta transició ha estat possible gràcies a una forta dependència de les importacions, especialment d’energia i aliments. Aquesta dinàmica no és nova ni exclusiva del Principat, però la seva dimensió és especialment rellevant en un país petit, sense recursos energètics propis i amb una capacitat agrícola limitada. L’anàlisi mostra que, per alimentar i fer funcionar el sistema econòmic andorrà, el país importa recursos que impliquen l’ús de grans quantitats de terra, aigua, mà d’obra i energia, així com emissions de gasos amb efecte hivernacle. Aquesta externalització suavitza les tensions internes i permet mantenir un model econòmic centrat en el turisme i el comerç, però a canvi de traslladar la pressió ecològica i social a altres parts del món.

Ho posa en dubte un estudi amb participació d’Andorra recerca

Els autors quantifiquen aquesta dependència amb dades precises i impactants. En el cas de l’energia, Andorra externalitza set vegades més mà d’obra, quaranta vegades més superfície de terra, sis vegades més aigua i disset vegades més emissions de gasos contaminants que les que utilitza a nivell intern. En el sector alimentari, la situació és similar o fins i tot més accentuada: les importacions impliquen vuit vegades més mà d’obra, quinze vegades més terra, vint-i-dos cops més aigua i set vegades més emissions que el que es genera dins les seves fronteres. Aquesta realitat revela fins a quin punt el confort i l’estabilitat del model actual depenen de processos que tenen lloc fora del territori andorrà, sovint en contextos marcats per desigualtats econòmiques o ambientals.

L’estudi també critica que els marcs polítics actuals, com l’Estratègia de Descarbonització d’Andorra 2050, sovint no incorporin aquesta perspectiva d’externalització. El focus es posa principalment a reduir les emissions internes i augmentar l’eficiència energètica o la producció local, però sense considerar les implicacions globals del consum andorrà. Els autors alerten que aquesta visió parcial pot generar una falsa sensació de progrés ambiental. Per exemple, augmentar la generació local d’energia pot semblar una mesura positiva, però si aquesta transició implica una gran demanda de terra o de mà d’obra que també caldrà importar –per fabricar tecnologies, mantenir infraestructures o adquirir recursos–, l’impacte pot continuar sent elevat, simplement desplaçat.

La metodologia MuSIASEM, utilitzada en aquest estudi, permet integrar dades ecològiques, socials i econòmiques per entendre com funciona un sistema en el seu conjunt. Una de les seves aportacions clau és la distinció entre el metabolisme endosomàtic (relacionat amb l’alimentació) i l’exosomàtic (relacionat amb l’ús d’energia), així com la capacitat per avaluar els recursos “embeguts” en les importacions: és a dir, els inputs materials i humans que no veiem, però que han estat necessaris per produir allò que consumim. Aquesta mirada sistèmica ajuda a desmuntar relats simplistes sobre la sostenibilitat i obliga a repensar els indicadors habituals, sovint centrats exclusivament en el carboni o en paràmetres econòmics.

Cas d'estudi ideal

Els investigadors assenyalen que Andorra representa un cas d’estudi ideal per aplicar aquesta metodologia, atesa la seva mida reduïda i la claredat amb què es poden rastrejar els fluxos d’importació i consum. A més, la combinació de dinàmiques urbanes i rurals dins un territori limitat permet observar amb precisió com es configuren les dependències i els impactes. Aquest estudi amplia treballs previs centrats només en energia o alimentació i ofereix, per primer cop, una visió integrada dels dos àmbits i mostra les interconnexions entre els sistemes socials i ecològics implicats.