El tabac travessa fronteres

La mirada de França sobre el tabac té, des de fa temps, un angle pirinenc. Aquesta setmana, el nom d’Andorra va tornar a aparèixer en una comissió de l’Assemblea Nacional francesa, en què diversos diputats i experts en salut pública van posar el focus en el comerç il·lícit de cigarretes. El debat no és nou, però sí creixent, en un moment en què el país veí intensifica els esforços per frenar el consum de tabac i el contraban que el nodreix.

Andorra torna a aparèixer en una comissió de l’Assemblea Nacional

Durant la sessió, el diputat Hadrien Clouet, del grup La França Insubmisa-Nou Front Popular (LFI-NFP), va ser especialment contundent. Va afirmar que Andorra importa unes 800 milions de cigarretes cada any, una xifra que contrasta de manera cridanera amb el consum intern estimat, que no superaria els 100 milions. “Els 700 milions restants no s’evaporen”, va dir. “Alimenten les xarxes il·lícites als Pirineus”.

Aquesta afirmació va obrir la porta a un debat més ampli sobre el paper que té el Principat en el comerç paral·lel de tabac. França calcula que entre un 15 i un 20 % del tabac consumit al seu territori prové de circuits il·lícits, i això suposa una pèrdua fiscal estimada en diversos centenars de milions d’euros anuals. En aquest context, Andorra apareix sovint com a peça clau del trencaclosques, per les diferències de preu provocades per una fiscalitat molt més baixa.

Amb un paquet de cigarretes que a França pot superar fàcilment els 10 euros, i uns preus notablement més baixos a Andorra, la temptació és evident per a molts visitants que creuen la frontera. El turisme de compres és part estructural del model econòmic andorrà, i el tabac hi exerceix encara un rol important, malgrat els canvis dels darrers anys i les polítiques per reduir-ne el pes.

Tanmateix, el debat francès no només apunta al consumidor individual que aprofita el viatge. El focus se centra cada cop més en les xarxes organitzades que empren el diferencial de preus per alimentar el mercat paral·lel. Segons els experts que van intervenir a la comissió, aquest comerç no és casual ni anecdòtic: és una font estable de subministrament per al contraban.

Un altre dels punts destacats de la sessió va ser la responsabilitat de la mateixa indústria tabaquera. Alguns dels ponents van acusar els fabricants de mantenir deliberadament un sobreproveïment de mercat en països amb fiscalitats més laxes per afavorir indirectament el comerç il·lícit. Aquesta pràctica, van alertar, debilita les polítiques públiques de salut i erosiona la confiança en els sistemes fiscals.

Per això, una de les propostes que guanya força a França és limitar la distribució de tabac en funció del consum real estimat de cada país, una mesura que compta amb el suport del protocol de la Convenció Marc de l’OMS per al control del tabac.

Des d’Andorra, el debat es veu amb atenció, però també amb matisos. Les autoritats del país han fet passos importants per adaptar-se a les exigències europees i internacionals. S’han reduït progressivament els límits d’importació, s’ha incrementat el preu mínim del paquet i s’han reforçat els controls fronterers.

Tanmateix, el procés no és immediat. Andorra continua tenint una regulació pròpia, i el tabac encara representa una font d’ingressos notable. Trobar l’equilibri entre el compliment dels compromisos internacionals i la protecció del model econòmic local és, avui, un desafiament en marxa.

Mentrestant, França manté el focus posat i Andorra torna a ser notícia als passadissos de París. El debat sobre el tabac, doncs, travessa fronteres. I en aquest debat, la petita dimensió del país no en redueix la rellevància.