El fiscal sol·licita 13 anys i l’acusació 24 per a l’acusat d’agressions sexuals

La fiscalia va sol·licitar ahir una pena global de 13 anys de presó per al jove de 23 anys que aquesta setmana ha estat jutjat per tres presumptes agressions sexuals, una d’elles en grau de temptativa. El ministeri públic li va atribuir una violació consumada, una temptativa de violació, una agressió sexual simple i una altra amb abús de confiança. La qualificació es va desglossar en tres anys per un cas, sis per la presumpta violació i quatre més per la tercera víctima. L’acusat va ingressar provisionalment a la presó de la Comella el 6 de maig.

Els pèrits apunten que l’acusat té una maduresa emocional limitada

L’acusació particular, que representa dues de les víctimes, va elevar la petició fins als 24 anys de presó. Segons fonts coneixedores del cas, va considerar que una de les noies havia patit tres agressions diferenciades i va demanar set, cinc i un any i mig de reclusió. Per a la segona víctima, va reclamar una condemna de deu anys. Per la seva banda, la defensa va mantenir la petició d’absolució, al·legant manca de proves i activant la via de la inimputabilitat, amb el suport d’un informe mèdic i una resolució de la Conava que reconeix un 61% de discapacitat.

Una de les qüestions que va generar controvèrsia durant el judici va ser la confusió sobre l’edat d’una de les víctimes en el moment dels fets. Segons les fonts, els episodis es van produir entre el 2020 i el 2023, i no va quedar clar si la noia tenia 13 o 14 anys, un detall que pot alterar la qualificació penal. Aquest extrem va obligar les parts a ajustar provisionalment les seves peticions, a l’espera de la valoració del tribunal.

Autisme

La defensa va basar la seva estratègia en informes de psiquiatres i psicòlogues privats que van diagnosticar trastorns mentals, autisme, TDAH i una capacitat intel·lectual limitada. Van descriure l’acusat com una persona amb trets molt infantils, una alta dependència i dificultats per comprendre la naturalesa dels actes. Des de l’acusació es va expressar sorpresa pel percentatge tan elevat de discapacitat reconeguda en l’informe oficial, que atribueix només un 1% a factors socials i la resta a patologies psiquiàtriques. En una de les vistes van declarar els psiquiatres Carlos Mur -per mandat judicial- i Lluís Villar -psiquiatra de la presó i per tant treballa per a l'Estat-.

Malgrat la valoració mèdica, les fonts expliquen que l’acusació va posar en dubte la coherència d’aquesta situació. Va recordar que el jove havia treballat, que estava matriculat a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM), que tenia carnet de conduir i que havia fet pràctiques com a monitor esportiu. També va transcendir durant la vista que l’acusat, segons l’informe de la Conava, tindria dret a una paga vitalícia per incapacitat.

La defensa va sostenir que l’acusat no tenia intenció, comprensió ni capacitat real per dur a terme els actes descrits, i que la seva conducta responia a un estat mental alterat que invalidava qualsevol voluntat delictiva. Aquesta línia de defensa, segons les fonts, va ser reforçada per les conclusions dels pèrits privats que van declarar a la sala, que van coincidir a assenyalar la immaduresa cognitiva i emocional del jove com un factor clau.