PROJECTE DE PRESSUPOST

El contracte del bus públic es multiplica per nou, amb 143 milions fins al 2034

El servei ha augmentat el nombre d’usuaris per la gratuïtat i l’ampliació de les línies

Un bus L3 per l’Avinguda Tarragona.

Un bus L3 per l’Avinguda Tarragona.Fernando Galindo

Joan Ramon Baiges
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El projecte de pressupost per al 2026 reflecteix una aposta per reforçar el transport públic. Una de les partides més significatives és la que es destina a la concessió de les línies de transport nacional regular de viatgers, que supera els 12,1 milions d’euros i representa un increment de gairebé 477.000 euros respecte al 2025, quan es van destinar 11,7 milions a aquesta finalitat.

Aquesta despesa forma part d’un contracte de concessió a 15 anys, signat el 2019, i que té una previsió de cost acumulat de 143,7 milions fins al 2034, molt per sobre dels 16,8 milions que es van estimar inicialment. L’increment s’explica per l’evolució del servei: s’han triplicat els viatges anuals des de l’establiment de tarifes bonificades, incloent-hi la gratuïtat dels abonaments mensuals, i s’han creat noves línies i més freqüències, com ara el bus nocturn o la recuperació de la línia L3.

12 milions és la partida prevista per a cada any

També s’ha fet una reorganització interna: s’han unificat partides que anteriorment depenien de diferents ministeris (com la targeta magna, la targeta blava, el bus jove o l’Abonandbus) sota la secretaria d’Estat de Transports, que n’ha assumit la gestió. Això ha contribuït a centralitzar la despesa i facilitar el seguiment pressupostari del servei.

IPC i Passatgers

Segons el projecte de pressupost, aquestes partides es mantindran estables fins al 2033 (prop de 12,1 milions d’euroa anuals), amb actualitzacions en funció de l’IPC i del nombre real d’usuaris. L’executiu manté el compromís d’assegurar l’equilibri financer del contracte, compensant l’empresa adjudicatària si les modificacions del servei impliquen desequilibris econòmics.

Aquesta evolució demostra, segons el Govern, l’èxit de la política de foment de la mobilitat sostenible. L’estudi d’optimització de recursos aplicat el juliol passat preveia aquestes pujades, motivades per la necessitat d’una millor cobertura territorial i per l’augment sostingut de la demanda ciutadana. El Govern presenta aquest esforç com una resposta als objectius estratègics de legislatura i una aposta clara per reduir la dependència del vehicle privat.

Les previsions mantenen la partida a l’heliport nacional, amb una previsió de 90.251 euros anuals, la mateixa quantitat que el 2025. Els imports formen part de la compensació que el Govern haurà d’abonar en cas que el projecte tingui resultats negatius, com estableix el contracte de concessió signat el 2022.

El cost total màxim previst per a aquest concepte és de 7,6 milions d’euros fins al 2052, és a dir, el 75% del valor d’amortització de la infraestructura, valorada en 10 milions. Aquest pagament no és automàtic, sinó que està condicionat pels resultats de l’empresa concessionària, i s’ajustarà en funció del cost final de construcció i els interessos legals.

Tot i les polèmiques sobre la ubicació i la seva necessitat, l’heliport s’integra en l’estratègia de mobilitat com a infraestructura clau per a emergències, connexions empresarials i turisme d’alt nivell. El Govern el considera una eina complementària dins l’ecosistema de transport, al costat dels busos, les bicicletes elèctriques compartides i l’aeroport.

tracking