Tribunals
Un acusat de tràfic de drogues demana una rebaixa de pena de 2 anys i 3 mesos
La sentència inicialment establia 9 anys i 5 mesos de presó i l’expulsió del Principat

La seu de la justícia.
La defensa d'un condemnat per tràfic de drogues ha demanat en la vista celebrada a la sala penal del Tribunal Superior una reducció de la pena de 9 anys i 5 mesos que li va imposar el Tribunal de Corts del 18 de juny passat. La defensa sol·licita una rebaixa de 2 anys i 3 mesos de presó en argumentar en el recurs d'apel·lació que el condemnat va proporcionar informació clau que va permetre desmantellar una xarxa dedicada al tràfic de substàncies estupefaents i a l’explotació sexual, en una operació conjunta entre les autoritats d'Andorra i el ministeri de l’Interior espanyol. La lletrada ha manifestat que les declaracions del recurrent van ser “essencials per a la detenció de diverses persones” i per a la “neutralització d’un negoci de prostitució i proxenetisme al Principat”. Per aquests motius, demanen que la condemna s’ajusti a 7 anys i 3 mesos de presó, acceptant l’expulsió del Principat.
La lletrada ha subratllat que la col·laboració de l’acusat amb la policia el va posar en risc personal, ja que va rebre amenaces dins del centre penitenciari de la Comella i va ser aïllat durant els primers mesos de presó. Malgrat això, assegura, va continuar oferint informació rellevant i no va canviar mai la seva declaració inicial.
El condemanat ha expressat davant els magistrats de la sala penal del Superior penediment i ha explicat que havia caigut en el món del tràfic “per necessitat econòmica” després de ser condemnat a una multa per violència de gènere a Espanya i no tenir els recursos per fer-ne front. “Vaig actuar per desesperació, però des del primer dia me’n vaig penedir”, ha afirmat. També ha relatat que, des del seu ingrés a la presó, ha aprofitat el temps per estudiar i “reconduir la seva vida”.
La Fiscalia, per la seva banda, ha reconegut l’existència d’una certa col·laboració, però ha defensat que aquesta no és ser suficient per justificar una major atenuació de la pena, remarcant que les declaracions de l’acusat “no sempre van ser coherents ni constants”.