El TC avala la presó provisional d'un turista acusat de violació

El Tribunal Constitucional ha avalat el règim de presó provisional d'un turista espanyol que va ingressar a la Comella el mes de març per una presumpta agressió sexual en un local d'oci nocturn del Pas de la Casa. L'inculpat va interposar un recurs d'empara després que els tribunals ordinaris li deneguessin la petició de llibertat que va interposar el mes d'abril. Al·legava presumptes vulneracions del dret a la llibertat i a la jurisdicció, en els vessants d'obtenir una decisió fonamentada en dret. Entre d'altres motius, la representació lletrada de l'acusat apunta que no s'han tingut en compte proves "exculpatòries" com ara les contradiccions de la denunciant i els testimonis, que tampoc es van valorar les visuals i testificals que contradeien el relat de l'altra part i que no es va analitzar la proposta alternativa de comparèixer davant dels tribunals, rebutjant l'argument del risc de fugida. En aquest sentit va esgrimir que "fins i tot en el supòsit que no comparegués davant la justícia andorrana, no es podria considerar que s’estigués evadint de l’acció de la justícia, ja que l’Estat espanyol conforme a l’article 23 de la Ley Orgánica del Poder Judicial, pot exercir la jurisdicció penal sobre delictes comesos a l’estranger pels seus nacionals". 

El TC no considera que els tribunals ordinaris hagin refusat la llibertat provisional amb arguments arbitraris o il·lògics. Com ara "el risc que la part recurrent se sostragui a l’acció de la justícia a la vista de la gravetat dels fets i de la duresa de les penes que se li podrien imputar" tenint en compte que "és espanyol", "la proximitat amb la frontera d’aquest país afavoreix una fugida materialment fàcil" i "de la impossibilitat d’obtenir, eventualment, la seva extradició per part del seu país d’origen". En conseqüència argumenta que la "durada de la mesura de presó provisional en el moment en què es va adoptar la decisió impugnada no vulnera l’equilibri essencial d’aquest tipus de mesura en relació amb el dret constitucional a la llibertat; i, la continuació de la presó provisional, la qual queda sotmesa de manera continuada a l’anàlisi de l’equilibri amb el dret a la llibertat reconegut per la Constitució, tampoc vulnera els drets constitucionals de la part recurrent".