Contrabandistes matiners

Els veïns del Pas de la Casa segueixen submergits en una constant indignació pels contrabandistes que s’apoderen del poble, malgrat les mesures de xoc que van anunciar les autoritats andorranes i la intensificació de controls per part francesa. Unes mesures de xoc que continuen sense conèixer, excepte un increment de la presència policial. Però en un territori tan petit, els grups de contrabandistes se les enginyen per mantenir una activitat lucrativa, però no s’escapen dels ulls dels pascasencs.

Dissabte els contrabandistes van matinar. Un veí del poble, que es va aixecar per treure el cotxe del garatge i portar una mica més tard la filla a la parada de bus, va observar atònit com una quinzena de persones s’afanyaven a carregar un cotxe amb tabac. A partir d’aquí, els veïns deixen anar preguntes sense resposta. Hi havia dos cotxes. Un Ford Focus antic davant un comerç sospitós –molt a prop del riu per poder fer el salt a domini francès– i un altre a prop, fent tasques de vigilància per si hi havia moviment policial. Els interrogants: un comerç va vendre els cartrons a les cinc de la matinada de dissabte? Van comprar el tabac abans, el van amagar i el van recollir després? Com travessen els cotxes els controls fronterers?

Els grups se les enginyen per mantenir l’activitat esquivant la policia

Els ciutadans se senten intimidats. Temen que pugui passar algun incident greu i admeten que hi ha dies que es veu força policia, però que els grups organitzats es mouen discretament per evitar ser detectats. Tot això mentre a les carreteres de la Cerdanya agents duaners espanyols i francesos es van coordinar per aconseguir comissar 240 quilos de tabac de contraban procedent d’Andorra. Des de principi d’any, s’han confiscat més de 4,7 tones de tabac en el sector, una xifra que confirma l’abast del tràfic, que encara és molt actiu a la frontera andorrana, on la diferència de preus continua sent particularment atractiva.

Plàstics

El veïnat també està molest per la brutícia. La muntanya està plena de plàstics i papers, donant una pobra imatge d’un poble turístic, malgrat que es tracta de territori veí. L’arrel del problema, repeteixen, es troba en els punts de venda que qualsevol pascasenc és capaç d’identificar.