Andorra és l’únic país d’Europa amb un vet total a l’avortament

Amb el Vaticà, per raons òbvies, Andorra és l’únic estat d’Europa que manté la prohibició total a l’avortament. I és amb el Vaticà que s’està tractant la manera de resoldre una excepcionalitat que tornen a fer palesa informes com el del centre pels drets reproductius, una organització d’abast mundial centrada en la lluita per estendre’ls. L’anomalia és més profunda des que fa dos anys Malta aprovés una llei que aixecava la seva pròpia prohibició per permetre la interrupció de l’embaràs en cas de risc per a la vida de la mare. D’arrels profundament catòliques, l’estat maltès es va dotar d’un text encara molt restrictiu després que un any abans es denegués la intervenció a una turista nord-americana malgrat el risc de patir una infecció potencialment mortal; va haver de ser traslladada a Espanya per sotmetre’s a la interrupció d’un embaràs inviable.

43 països dels 49 permeten la interrupció sense justificar motiu

Amb Andorra i Malta, el grup d’estats amb les legislacions més limitadores es completa amb Liechtenstein, Polònia i Mònaco. Els dos primers permeten l’avortament exclusivament en casos en què la vida o la salut de la dona estigui en risc, o quan l’embaràs sigui resultat de violència sexual. A Mònaco s’incorpora un tercer supòsit: quan es diagnostica una anomalia fetal greu. Altres 43 territoris tenen regulacions que permeten la interrupció sense haver de justificar una motivació durant les primeres etapes de l’embaràs. Transcorregut aquest primer període es contempla la interrupció si hi ha motivacions de salut, per exemple. Un dels països que va adoptar aquesta regulació fa escassos quatre anys va ser San Marino. En la darrera dècada ho han fet, a més, Xipre, Finlàndia, Islàndia, Irlanda i Irlanda del Nord. La particularitat de San Marino és que venia d’un vet total, amb càstigs penals per a la dona que se sotmetés a la intervenció i per a la persona que li practiqués. Un referèndum celebrat el setembre del 2021 va corroborar que una majoria aclaparadora dels voltants (77%) avalava permetre l’avortament durant les dotze primeres setmanes de gestació. Raons de salut també el justifiquen amb posterioritat.

A Polònia, Liechtenstein i Mònaco es mantenen els supòsits

També va ser a través d’un referèndum que Irlanda, un altre país profundament catòlic, va superar uns anys abans (el 2018) una norma fortament restrictiva que fins aleshores només contemplava la interrupció voluntària de l’embaràs en cas de risc de mort per a la gestant. Un 66% dels participants va votar per abolir l’esmena constitucional que blindava la llei. Uns mesos després de la votació, a final d’aquell any, es culminava la modificació que permet la intervenció durant les dotze primeres setmanes de l’embaràs i fins als sis mesos si la mare corre perill. A Irlanda del Nord la regulació és la mateixa mentre que a la resta del Regne Unit es contemplen criteris socioeconòmics molt amplis per donar curs a la interrupció.

L'amenaça penal

L’informe també analitza les conseqüències penals que es mantenen per a les dones que se sotmeten a un avortament fora del marc legislatiu del país. Són 20 que preveuen des de multes fins a penes de presó i als altres 29 ja no contemplen mesures contra les dones que interrompen l’embaràs al marge de la regulació. Suprimir el càstig penal per l’avortament que sempre es faria fora d’Andorra però que comptaria amb cobertura de la CASS és la fórmula que busca assolir el Govern amb una llei que es vol tramitar durant el primer trimestre de l’any que ve per aprovar-la aquesta legislatura. La reunió d’aquesta passada setmana amb el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, va constatar les complexitats tècniques que encara s’han de superar. L’excepcionalitat andorrana és també tenir un cap d’Estat bisbe.