Un fil per enganxar-se a la vida

L’Oriol Carbonell té 51 anys, és psicòleg i treballa com a cap de recursos humans a Barcelona. Una tarda, en tornar a casa, es va trobar que un dels veïns de la zona s’havia llençat d’un setè pis. “Tenia 76 anys i s’havia quedat vidu durant la pandèmia”, explica. Aquell va ser el xip que el va fer reaccionar i col·laborar amb la fundació Ajuda i Esperança com a voluntari en el servei telefònic de Prevenció al Suïcidi. “Quan t’adones que a Espanya el suïcidi és la primera causa de mort no natural, que es produeixen 11 suïcidis al dia i que per cada suïcidi consumat s’estimen 200 temptatives, sents que has de fer quelcom”, afirma.

“El motiu més freqüent de les trucades és la salut mental, hem de continuar lluitant contra l’estigma”Cristina Pérez, Secretària d’Estat de Salut

La Fundació Ajuda i Esperança es va crear el 1986 a Barcelona, i el mes de setembre de l’any passat, el Govern d’Andorra va establir la col·laboració amb l’entitat per activar el telèfon 177 de prevenció de conductes suïcides al país. Es tracta d’un servei gratuït i actiu les 24 h del dia, els set dies de la setmana. Per posar-ho en marxa des de Salut es va crear un document exposant els recursos del país, des dels serveis d’emergència, com el 116 o el SUM, als d’Afers Socials i els d’associacions com l’ADJRA. Per la seva banda, la Fundació va haver de fer una formació específica en els protocols d’Andorra als voluntaris que hi col·laboren. De moment ja s’han format 200 d’un total de 400 voluntaris.

“Sovint, només despenjar el telèfon sentim una persona que està plorant. Encara no parla”. Sergi García, psicòleg i coordinador del Telèfon de Prevenció al Suïcidi de la fundació explica com acostuma a ser el primer contacte entre l’usuari i el voluntari que l’atén, “nosaltres li donem espai perquè plori el que necessiti i després pugui articular un discurs. Quan expressa verbalment el que li passa, a poc a poc es va tranquil·litzant. Segurament, al final de la trucada, la situació és la mateixa, però es troba en un estat emocional diferent que l’ajuda a afrontar-la i demanar suport”. García defineix l’atenció com un servei de contenció, “la nostra funció no és substituir l’atenció professional, és un servei complementari amb l’objectiu que la persona ajorni la decisió de treure’s la vida i que accepti demanar l’ajuda que necessita i es mereix”.

“Hi ha molt patiment que no es veu i nosaltres en som testimonis”Sergi García, Coord. Telèfon de Prevenció

En aquest primer any d’implementació del servei al país, segons la secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, s’han atès 82 trucades. “El nombre de trucades mensuals es manté estable, fet que indica que el servei s’està consolidant com un recurs de referència”. La secretària detalla que la majoria de trucades són realitzades per dones, un 62%, i que el 59% dels usuaris tenen entre 36 i 65 anys d’edat, metre que un 34%, tenen entre 18 i 35 anys. Pel que fa als motius, els més freqüents són la salut mental, que representa un 45% dels casos, seguits de problemes de relacions socials o de parella, un 25% aproximadament. Després hi ha un àmbit d’altres on l’usuari no defineix el motiu, un 13%, i en percentatges molt petits, la salut, vulnerabilitat social, problemes laborals o solitud no desitjada. “Veient que els motius més habituals estan relacionats amb la salut mental, es fa palesa la necessitat de continuar la línia d’acció en la lluita contra l’estigma d’aquestes malalties” ha expressat Pérez.

“Generalment, les trucades que rebem no són per dir adeu a la vida. Son trucades de suport”Oriol Carbonell, Voluntari

La secretària d’Estat també ha destacat que s’han produit 4 activacions de serveis d’emergència per evitar suïcidis imminents. En aquests casos, tal com explica el coordinador, “sempre hi ha un voluntari de suport que és el que fa la gestió d’alertar el servei d’emergència, de manera que l’usuari mai es queda sol durant la trucada”. Aquestes, però, no són les trucades habituals. “En general les trucades que rebem no són per dir adeu a la vida, és més aviat una trucada de suport. Una trucada on el que et demanen és un argument, un fil on agafar-se i poder continuar”, conclou Carbonell. “Hi ha molt patiment que no es veu, i nosaltres en som testimonis –declara García–, cal més contacte humà per pal·liar aquest dolor”.