L'art contra el genocidi

Fa uns mesos, quan els mitjans de comunicació encara no s’atrevien a utilitzar la paraula genocidi a les seves redaccions, i semblava que qualsevol persona que defensés la posició palestina en el conflicte havia de justificar-se amb dades o arguments que la deslliuressin de qualsevol sospita, l’artista libanopalestina, Yumna Alsawi, des de València, va sentir la necessitat de denunciar una situació que, tristament i per proximitat familiar, fa anys que coneix molt bé. Una indignació que, a diferència del que es podia veure als carrers o a les xarxes socials —discussions cada cop més crispades per veure qui tenia la raó—, ella va decidir canalitzar a través del llenguatge artístic que més la caracteritza: la subtilesa i el realisme màgic. "Jo sabia que volia parlar del que estava passant, però no sabia com fer-ho. Finalment, i sense voler posar nom explícitament a cap conflicte, va sorgir la idea de la pausa enmig de la guerra" explicava l’artista sobre la seva obra 'Pause the violence', que actualment es pot veure al festival L’Andart.

Ara, mentre el visitant passeja per l’interior de l’Hotel Pol, en una de les parets se li revela aquesta delicada instal·lació artística vertical: uns coixins fets de material translúcid, il·luminats des de dins, sobre els quals hi reposen ganivets de vidre. Una imatge fràgil i poètica que vol transmetre un gest d’abaixar les armes, un acte de rendició, i que es troba envoltada per un potent paisatge sonor format per sons reals de trossets de destrucció i veus provinents de Gaza, en contrast directe amb la subtilesa visual de la peça. "He intentat que la peça sigui elegant. I que allò que incomoda —la destrucció i les veus— continuï recordant que el conflicte segueix viu i es continua escrivint" assenyalava Alsawi, tot recordant que el discurs de pau és fictici i que, tot i l’alto el foc signat per les autoritats, Israel continua violant l’acord de manera sistemàtica. "Fins ara havia treballat molt des de la natura, les textures o des del món quotidià, i mai no havia sentit la necessitat de fer resistència a través de l’art. Però en aquest moment penso que tots, des de qualsevol lloc, tenim l’obligació de recordar-ho i d’apel·lar a la reflexió" comentava l’artista, mentre es plantejava que potser, a partir d’ara, treballarà des d’una línia més reivindicativa o, com ella diu, "des del recordatori".

De fet, Alsawi —que després de tres anys participant al festival lauredià considera que enguany, amb l’antic Hotel Pol com a escenari, el certamen guanya en dimensió i profunditat— avançava que la seva propera obra, que exposarà a València i que també serà reivindicativa, tindrà un caràcter més literal: consistirà en uns testos de grans dimensions que llança contra una paret, una acció que es pregunta on és la humanitat. "L’art és una cosa que t’arriba o no t’arriba. Jo no puc obligar ningú a interessar-se pel meu discurs, però si el meu gest provoca una mínima reflexió en qui el mira, ja em sento molt honrada i agraïda" concloïa.