El canvi d'horari arriba la matinada d'avui amb el debat obert sobre la seva utilitat

Cada primavera i cada tardor, milions de persones a tot el món ajusten els seus rellotges una hora endavant o enrere. Aquesta pràctica, coneguda com el canvi d’hora, tenia com a objectiu estalviar energia per aprofitar millor la llum solar en el seu origen. Però, actualment, cada vegada hi ha més veus que qüestionen aquesta mesura. En part, perquè alguns experts asseguren que comporta efectes negatius sobre la salut i el benestar emocional de les persones. Aquest cap de setmana, l'últim diumenge d’octubre, es retarda el rellotge una hora per tornar a l’horari d’hivern. Quan siguin les 3 hores de la matinada es passarà a les 2 hores. Això vol dir que aquesta nit es guanyarà una hora de son.

Tot i això, expertes en la matèria han posat en relleu com el canvi d’hora pot alterar el nostre ritme circadiari, és a dir, el rellotge biològic intern del cos. "El canvi d'horari ens afecta a tots perquè hi ha una afectació en el ritme circadiari", assenyala la psicòloga, Margarita Albós. Aquest rellotge intern regula els cicles biològics, com per exemple la temperatura corporal, la gana, l'energia o la concentració. Està influenciat principalment per la llum solar, ja que quan hi ha llum natural, el cervell entén que és de dia i manté el cos despert. En canvi, quan es fa fosc, el cervell comença a produir melatonina, una hormona que ajuda a dormir.

Canviar l'hora pot alterar aquest rellotge biològic. "Té afectes emocionals. Es dorm menys, hi ha sensació de fatiga o irritabilitat", diagnostica Albós. També hi pot haver unes afectacions digestives, ja que amb la modificació horària si una persona fa els àpats de manera regular, el cos es desajusta. De totes maneres, Albós explica que tot això dura poc temps. "Aquests canvis són transitoris, duren unes setmanes i no són greus", remarca.

A partir d'ara, els dies seran més curts perquè el sol es pondrà més d'hora que a l'època estival. El fet de disposar de menys hores de llum solar, també afecta "l'estat d'ànim d'algunes persones sensibles", tot i que al final "depèn del pes que li dona una persona i en com ho interpreta", analitza la psicòloga.

Algunes investigacions científiques també apunten que tocar els rellotges dues vegades l'any acaben perjudicant la salut. En un article publicat a 'The Conversation', la professora de Neurologia i Pediatria del Centre Mèdic de la Universitat Vanderbilt de Tennessee, Beth Ann Malow, afirma que passar de l’horari d’estiu a l’horari estàndard cada novembre, endarrerint el rellotge una hora, "és relativament inofensiu. Tot i que algunes persones poden sentir-se desajustades i necessitar algunes setmanes per recuperar-se, la recerca no ho ha relacionat amb impactes greus en la salut", afirma.

En canvi, quan es fa a la primavera, pot ser més complicat pel cos. En aquest sentit, Malow concreta que quan rellotge s’ajusta una hora més endavant, "es produeix un desplaçament permanent cap a una llum del matí més tardana durant gairebé vuit mesos, no només el dia del canvi també unes setmanes després". Això fa que sigui "especialment rellevant perquè la llum del matí és essencial per ajudar a regular els ritmes naturals del cos, ja que ens desperta i millora l’estat d’alerta", puntualitza la professora.

En aquesta línia, Malow considera que això podria ser degut "els efectes de la llum sobre l’augment dels nivells de cortisol, una hormona que modula la resposta a l’estrès, o bé per l’efecte de la llum sobre l’amígdala, una part del cervell relacionada amb les emocions". Alhora, detalla que l’exposició a la llum durant més temps al vespre "retarda l’alliberament de melatonina, l’hormona que afavoreix la somnolència" i això "pot interferir amb el son i fer que, en general, dormim menys", comenta Malow. L'especialista en neurologia acaba manifestant que el fet de dormir menys "pot persistir fins i tot després que la majoria de persones s’hagin adaptat a la pèrdua d’una hora de son a l’inici de l’horari d’estiu". A més, assenyala que els adolescents són vulnerables als problemes de son causats per la llum del vespre en horari d’estiu o que poden patir una manca de son crònica a causa dels horaris escolars, esportius i socials.

La catedràtica en Psicologia clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona, Ana Adan, en una entrevista pel 'Diari Ara', relatava que l'horari d'hivern ens fa funcionar millor físicament i mentalment. Adan creu que s'hauria de mantenir l’horari d’hivern perquè és el "més sincronitzat amb el cicle solar", indica. "El que és important és que a l'hora de llevar-te hi hagi llum, perquè la llum ens activa, i que a l'hora de dormir hi hagi foscor, que ens desactiva", declara la catedràtica.

De fet, el canvi d'hora podria tenir els dies comptats. I és que hi ha alguns governs que han demanat treure aquesta mesura. Sense anar gaire lluny, el president d'Espanya, Pedro Sánchez, va escriure una publicació a la xarxa social X, el 20 d'octubre d'aquest any, demanant de suprimir-lo. "Canviar l'hora dues vegades a l'any ja no té sentit. Amb prou feines ajuda a estalviar energia i té un impacte negatiu en la salut i en la vida de la gent. Per això, avui el Govern d'Espanya proposarà a la UE acabar amb el canvi d'horari estacional al Consell d'Energia i demanarà que es posi en marxa el mecanisme de revisió corresponent", afirmava Sánchez. Es van sumar aquesta petició altres països, com Finlàndia i Polònia.