Mesura legal per posar fi a la picaresca dels ‘falsos fronterers’

El creixement de població que ha experimentat la Seu d’Urgell contagiat per la crisi de l’habitatge a Andorra ha encès les alarmes i ha motivat que les administracions veïnes (les municipals, però també les autonòmiques i les estatals) hagin demanat al Govern que freni el fenomen dels falsos fronterers. Una de les situacions que s’han constatat és que treballadors extracomunitaris obtenen aquesta autorització d’immigració quan formalment no l’haurien de tenir perquè estan en situació irregular a Espanya. L’executiu va assegurar que ja demana que s’acrediti la residència legal del país on es viu per tal de donar curs al permís de treball però, en tot cas, ara ho fixa per llei. És una de les novetats que recull el projecte de llei de continuïtat de les mesures per al creixement sostenible que van presentar en roda de premsa les ministres Conxita Marsol i Ester Molné. En concret, suma un article 45 bis a la Llei d’immigració, que estableix que “sense perjudici de les condicions més favorables establertes pels convenis internacionals vigents, si l’autorització d’immigració comporta que la persona concernida ha de pernoctar fora d’Andorra, ha d’acreditar que té la residència legal en el país en què estigui domiciliada, de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament”. A més, es modifica l’article 56 per addicionar un nou paràgraf que explicita que el permís es denegarà si es comprova que “l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions [...].”

Contractació en origen i gestió d'una "pluralitat" de permisos

Les modificacions

El projecte de llei introdueix, com es va avançar, la fórmula del permís d’immigració temporal fruit de la contractació en origen que explora l’executiu. S’estableix que “comporta la tramitació col·lectiva dels contractes en el país d’origen de la persona que en sigui beneficiària, i es basa en la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions d’immigració temporal, presentades per un o diversos ocupadors, respecte de treballadors seleccionats en els seus països, amb la participació, si escau, de les autoritats competents”. Tal com va indicar la ministra d’Interior, necessitarà un desplegament reglamentari. Altres canvis que s’impulsen a la normativa migratòria a través d’un projecte de llei que incideix en la contenció del creixement demogràfic són l’ampliació de les infraccions susceptibles de comportar la pèrdua del permís. Serà si es detecta que un temporer ha treballat de manera global més de 52 hores setmanals o més de 12 setmanals en una ocupació o en un sector d’activitat econòmica diferents dels que van motivar l’atorgament de l’autorització; l’incompliment de qualsevol dels requisits previstos a la llei i si el titular d’un permís per estudis no compleix amb les obligacions respecte dels cursos formatius i l’assistència.

El projecte de llei també toca la normativa en matèria de comerç per contenir el creixement. S’estableix que “el Govern, per la via reglamentària, pot establir limitacions o requisits de tot tipus per a l’atorgament d’autoritzacions comercials de les activitats que tinguin o puguin tenir un impacte significatiu sobre aquest creixement sostenible i ordenat”. I també que a l’hora de validar l’obertura o ampliació d’una gran superfície comercial es tindrà en compte “l’impacte sobre el mercat laboral i les polítiques de contractació que aplicarà l’empresa”.