Més filtres a l’ensenyament superior

El Govern aposta per un model d’ensenyament superior de qualitat i elaborarà una estratègia nacional que marcarà les línies generals que hauran de complir les universitats privades que vulguin instal·lar-se al país, i a la qual també s’hauran d’adaptar les institucions ja existents. El canvi legislatiu, tal com va apuntar Baró, és “el primer pas necessari per poder encarar una estructuració de l’estratègia”.

Els canvis s’emmarquen dins del projecte de llei de modificació de la Llei de l’ensenyament superior, un text que estableix el sistema normatiu necessari per passar de l’actual model, basat en l’habilitació de centres de manera objectiva i administrativa, cap a un model de discrecionalitat reglada. Així ho van explicar el ministre d’Educació i Universitats, Ladislau Baró, i el director del departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano.

“Replicar el model de les universitats que fins ara han vingut cada vegada tindrà menys valor afegit”
Ladislau Baró, Ministre d’Educació
 

L’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior encara s’ha de definir, però es preveu que entri en vigor el curs vinent o, com a molt tard, el següent, segons va detallar Baró. Els criteris bàsics que seguirà tindran en compte aspectes com ara la coherència de l’oferta universitària, és a dir, que si es presenta un projecte amb estudis que ja s’imparteixen al país, “no tindria sentit autoritzar-lo, ja que generaria una competència innecessària”, tal com va puntualitzar Campuzano.

“No tindria sentit autoritzar projectes que generin competència innecessària”
Xavier Campuzano, Departament d’Ensenyament
 

Altres criteris que es valoraran seran que els estudis responguin als interessos estratègics, que les línies de recerca tinguin aplicació i utilitat a Andorra, que les entitats comptin amb prestigi internacional i que no s’encavalquin els programes amb els que ja ofereix la Universitat d’Andorra.

Per a l’elaboració de l’estratègia, el Govern comptarà amb la participació de les principals institucions vinculades a l’ensenyament superior: la Universitat d’Andorra, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), Andorra Recerca+Innovació (AR+I) i la comissió legislativa competent. A més, eventualment, es podran consultar altres institucions o organitzacions relacionades amb el sector, així com els representants dels estudiants, per garantir un procés participatiu i transparent.

L’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior s’ha d’elaborar seguint els principis de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i els estàndards i directrius per a la consolidació de la qualitat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (ESG).

Sense nombre màxim

El model aposta per regular les universitats que podran operar al país, però el Govern no es planteja un nombre màxim. El que sí que va remarcar Baró va ser que el Govern no aposta per un creixement il·limitat ni quantitatiu del sector. “Tenim clar que continuar replicant el model de les universitats que fins ara han vingut i créixer de manera sistemàtica amb aquest esquema cada vegada tindrà menys valor afegit”, va afirmar.

Segons el ministre, Andorra ja ha completat “una primera etapa” en què s’ha demostrat que el país pot resultar atractiu per a les universitats privades, però ara cal “fer un pas endavant” i apostar per un model basat en l’aportació de valor afegit i d’elements innovadors, tant en l’àmbit de la recerca com en el de la societat.

“No hi ha un nombre òptim d’universitats –va assenyalar–, ja que això dependrà molt del model de país i de les infraestructures que s’hi vulguin destinar. El criteri ha de ser prudent i restrictiu. No sabem què ens proporcionarà el futur, però no es tracta de créixer per créixer, sinó de fer-ho amb propòsit, prioritats i intenció.”

En aquest sentit, Baró va remarcar que la nova estratègia nacional ha de permetre “pensar amb calma el model d’ensenyament superior” i establir un sistema “coherent i sostenible”.