TRIBUNALS
Roberto Gamboa, de guru financer digital a Andorra a condemnat
Considerat “venedor de fum”, va passar pels escenaris del Principat com a referent
Gamboa durant una entrevista.
El nom de Roberto Gamboa s’ha convertit en sinònim de polèmica dins del màrqueting digital. Autoproclamat guru del tràfic online, aquest madrileny de 40 anys va construir un imperi educatiu basat en una professió inventada per ell mateix: el trafficker digital, un suposat expert en publicitat capaç de portar qualsevol negoci a l’èxit amb anuncis a internet.
El seu Institut de Tràfic Online (ITO) venia un curs de prop de 5.000 euros amb la promesa d’“independència econòmica i llibertat personal”. Però el que ell presentava com una fórmula d’èxit, un jutjat civil de Madrid ho ha declarat enganyós. Segons va avançar El Mundo el 7 d’octubre, Gamboa ha estat condemnat a retornar 4.840 euros a un alumne –treballador de Correus– després que el tribunal considerés que el seu programa formatiu era “buit, no oficial i sense valor professional real”. La resolució, pionera en aquest àmbit, obre la porta a més demandes contra altres analistes que venen cursos similars sota promeses de prosperitat ràpida.
La notícia va tenir un ampli ressò mediàtic i va ser replicada per altres mitjans com La Sexta, Extradigital, El Observador o El Confidencial, cosa que va consolidar la imatge de Gamboa com el primer “venedor de fum” condemnat judicialment a Espanya.
Els vídeos promocionals de Gamboa prometien “guanyar milers d’euros en 12 mesos” i “viatjar pel món sense horaris”. L’oferta incloïa una entrevista prèvia de 120 euros per determinar si l’alumne era “apte per al programa” –un filtre fictici que, segons la sentència, només servia per reforçar la sensació d’exclusivitat–. Aquest patró comercial és compartit per una nova generació d’influencers que es presenten com a mentors de l’èxit digital. El fenomen també ha trobat espai a Andorra, on la digitalització i els avantatges fiscals han atret formadors i empreses del sector.
La connexió
Abans de la condemna, Gamboa va ser ponent convidat al Digital Congress Andorra, organitzat per l'experta en events Nadia Nemer, i va participar en la taula Dinosaurios del digital. La participació de Gamboa, prèvia a la sentència, va contribuir a reforçar la seva imatge com a referent dins del màrqueting digital, coincidint amb el moment en què el Principat projectava la seva aposta per l’ecosistema tecnològic i emprenedor.
Després de la difusió de la notícia, Gamboa va desactivar temporalment els seus perfils a xarxes socials, fet que molts analistes van interpretar com un intent de desvincular la seva imatge pública del cas judicial. Actualment, els comptes han estat reactivats, amb contingut més neutre i enfocament en el benestar personal i la transformació digital, i deixant enrere el discurs d’èxit fàcil.
El cas Gamboa no és en absolut aïllat. En els últims anys, Andorra s’ha convertit en un pol d’atracció per a creadors digitals que busquen combinar fiscalitat avantatjosa i projecció internacional. Alguns d’aquests perfils repeteixen esquemes comercials similars als de Gamboa: cursos no homologats, promeses de llibertat financera i missatges motivacionals embolcallats en retòrica tecnològica.