Lloguers de 25.000 euros al mes

El mercat del lloguer de luxe a Andorra ha deixat enrere qualsevol límit conegut fins ara. Ja no es tracta de pisos cars o xalets exclusius, sinó de propietats que s’anuncien per imports mensuals que superen els 20.000 euros. Un dels exemples més espectaculars és un àtic situat a Terrasses d’Emprivat, a Escaldes‑Engordany, anunciat per 25.000 euros al mes. Amb 360 metres quadrats interiors i una terrassa de gairebé 200, l’habitatge disposa de quatre suites, accés privat amb ascensor, cuina italiana i sistemes de climatització intel·ligents. Un habitatge pensat per a perfils internacionals que busquen molt més que un lloc per viure-hi: busquen projecció, exclusivitat i prestigi.

Aquest àtic no és cap cas aïllat. A Pal, a la parròquia de la Massana, s’anuncia un xalet de més de 600 m² envoltat de natura, amb piscina interior, spa, diversos salons, domòtica i acabats de gamma altíssima pel mateix preu mensual. I a Andorra la Vella, un altre àtic de 706 m² es posa de lloguer per 25.000  euros al mes, amb serveis que inclouen consergeria, seguretat 24 hores i manteniment integral. Aquest tipus d’immobles es mouen ja més en l’esfera del luxe hoteler que en la del mercat residencial.

Però el fenomen s’estén també a segments que, teòricament, haurien d’estar per sota d’aquests llindars. A Escaldes, es troba un àtic de 195 m² per 4.490 euros al mes, i a portals com Idealista s’hi poden veure pisos de tres habitacions que arriben als 5.000  euros. En el cas de Canillo o Escaldes mateix, apareixen pisos d’una sola habitació de 65 m² que superen els 2.600 euros. Aquestes xifres fa només dos anys s’haurien considerat excepcionals, però avui es presenten com a part de la nova normalitat.

Escaldes registra el preu mitjà d’arrendament més elevat

Exemples

Encamp tampoc s’escapa de la tendència. Un dúplex de 140 m² es lloga per 3.950 euros, mentre que un àtic de dues habitacions, de només 84 m², es pot trobar per 2.700 . A Sant Julià de Lòria, els pisos de dues habitacions s’ofereixen per més de 2.000 . A la Massana, una casa de 350 m² amb jardí privat i spa s’anuncia per 6.450  mensuals. La gamma mitjana-alta del mercat es veu arrossegada per aquesta dinàmica de preus creixents, on ja no cal tenir un habitatge de luxe per pagar com si ho fos.

Encamp, Sant Julià i Canillo acumulen increments destacats

En aquest context, el mercat també ha incorporat un nou element significatiu: una oficina de 963 m² ubicada al centre d’Escaldes, en un edifici de recent construcció i alt estànding, s’ha posat de lloguer per 22.158  euros mensuals. Amb disseny modern, grans finestrals, sistemes de domòtica i acabats de primer nivell, aquest espai corporatiu marca un precedent: el luxe ja no es limita a l’habitatge, sinó que entra amb força al terreny de les oficines i negocis, en una clara aposta per atreure perfils empresarials d’alt poder adquisitiu.

Segons l’últim informe de RID Analytics, el preu mitjà del metre quadrat de lloguer a tot el país s’ha situat aquest setembre en 26,4  euros per metre quadrat, amb un augment del 2,6 % respecte al mes anterior. Escaldes lidera amb 29,5  euros el metre quadrat, però moltes de les ofertes publicades superen àmpliament aquesta mitjana. Altres parròquies com Andorra la Vella, Encamp o Sant Julià de Lòria també registren xifres destacades, amb mitjanes mensuals que oscil·len entre els 2.400 i 3.300 euros per habitatge. Un increment que, segons les previsions, continuarà al llarg d’aquest any i el vinent.

La manca d’un parc públic de lloguer, la reducció constant de l’oferta i la inexistència d’un sistema oficial de referència de preus han afavorit l’expansió d’un mercat que opera cada cop més amb lògiques especulatives. Els pisos de nova construcció, sovint amb acabats de disseny i ubicacions cèntriques, es llencen al mercat a preus inassolibles per a la població local. Projectes com Residencial Marió o Peak eleven el preu de venda a Escaldes per sobre dels 8.500  el metre quadrat i arriben a superar els 19.000 en alguns casos. Aquesta realitat impacta directament sobre el lloguer, ja que moltes promocions es destinen directament a aquest fi, amb tarifes pensades per a rendiments elevats.

El resultat del desajust és un mercat polaritzat. Una minoria amb capacitat per accedir a immobles que superen els 20.000 euros mensuals. De l’altra, la gran majoria de residents, incloent-hi famílies, joves i treballadors amb contractes fixos, que es veuen obligats a compartir pis o a traslladar-se a zones més allunyades. Viure sol és un luxe. La pregunta ja no és quants poden pagar 25.000  euros al mes, sinó què passa amb tots els que no poden pagar ni la meitat. El dret a un habitatge digne és un privilegi