“Retrocés” en la igualtat de gènere

La secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), Judith Pallarés, va advertir que Andorra viu un moment “preocupant” pel que fa a la igualtat de gènere i els drets de les dones i va alertar que “socialment estem anant una mica enrere”. En una entrevista recent, Pallarés va subratllar que el país encara pateix “una bretxa salarial evident” i un augment de la ciberdelinqüència i l’ús masclista de les xarxes socials entre els joves, fet que reprodueix tendències que “ja discutien les nostres mares”. Pallarés va posar d’exemple la tendència tradwife, molt viral a internet, i que consisteix a exalçar el servilisme de la dona cap a l’home, i va reflexionar sobre “per què [els joves] volen tornar enrere. Aquestes noves generacions no són conscients del que costa lluitar per obtenir uns drets”.

“No pot ser que una dona hagi d’explicar o justificar contínuament el que ha viscut”
Judith Pallarés, Secretària general de l’IAD
 

L’Institut Andorrà de les Dones, creat el 2023, treballa per obtenir dades fiables que permetin avaluar la situació real de la dona al país. Segons Pallarés, un dels principals objectius és estandarditzar els indicadors d’igualtat utilitzant el Gender Equality Index, una metodologia comuna als països de l’entorn, en col·laboració amb l’AR+I, Estadística i la Secretaria d’Estat d’Igualtat. “Només amb dades objectives podrem fer un diagnòstic real”, va insistir.

“El canvi real vindrà quan tothom assumeixi que la igualtat no és una opció, sinó una obligació”
Judith Pallarés, Secretària general de l’IAD

Tot i reconèixer els avenços legislatius –com la llei d’igualtat del 2019 o la recent modificació de la llei del 2015 per erradicar la violència de gènere i domèstica–, Pallarés va remarcar que encara hi ha una gran distància entre el marc legal i la seva aplicació quotidiana. “El paper tot ho aguanta, però la realitat és una altra”, va dir, tot destacant la necessitat de “més formació per a professionals que atenen víctimes i per a tots els estaments públics”.

Un dels principals reptes, segons la secretària general, és eliminar la revictimització de les dones que pateixen violència masclista. “No pot ser que una dona, passi per on passi, sigui tant a la policia com a l’hospital, hagi d’explicar o justificar contínuament el que ha viscut. Aquesta revictimització encara existeix, i cal formació per evitar-la”, va afirmar.

Pallarés també ha valorat positivament la retirada de la reserva d’Andorra al Conveni d’Istanbul, que reforça la protecció de les víctimes. “Ens alegra que finalment s’hagi produït; és una garantia necessària”, va assenyalar.

Sobre el feminisme, Pallarés va reconèixer que encara genera resistències i malentesos. “Quan algú diu que no és feminista però defensa que homes i dones han de cobrar igual, en realitat ja és feminista”, va reflexionar, a més d’afegir que “el contrari del masclisme no és el feminisme, sinó el femellisme”. La secretària general va assenyalar que “cal desmuntar estereotips” i entendre que el patriarcat també perjudica els homes, “perquè els obliga a complir rols que els esclavitzen”.

La dirigent andorrana també es va mostrar preocupada per la influència de les xarxes socials en els joves, que reben constantment informació esbiaixada i missatges antifeministes. “Abans amb 15 anys no sabies què deia el president dels Estats Units; ara, qualsevol adolescent ho veu en directe. El problema és que no sempre saben analitzar el que reben”. Pallarés també va voler advertir que les agressions verbals que es produeixen a les xarxes “es poden convertir en agressions físiques posteriors. Això està demostrat”. Pel que fa al model educatiu, la secretaria de l’IAD va defensar més educació en pensament crític i valors d’igualtat dins les escoles, on, “tot i que les perspectives de gènere ja estan introduïdes, cal que siguin més transversals”.

Finalment, Pallarés va fer una crida a incrementar la implicació dels homes en la lluita per la igualtat: “És molt difícil canviar les coses si l’altra meitat de la societat no t’acompanya”. Tot i reconèixer avenços en la corresponsabilitat familiar, va reiterar que “encara no és prou. Les lleis són necessàries, però el canvi real vindrà quan tothom assumeixi que la igualtat no és una opció, sinó una obligació”.