DIA MUNDIAL
El cribratge detecta gairebé el 15% dels casos nous de càncer de mama
El programa de detecció precoç ja ha permès identificar 191 diagnòstics des del 2008 i guanya força com a eina clau

Una dona es fa una mamografia.
El SAAS ha diagnosticat 61 nous casos de càncer de mama entre l’1 de gener i el 30 de setembre. D’aquests, nou han estat detectats a través del programa de detecció precoç del ministeri de Salut, destinat a dones d’entre 50 i 74 anys. El cribratge representa el 14,76% del total de diagnòstics en el que portem d’any, una xifra lleugerament superior a la del 2024, quan dels 78 casos totals, 10 van ser identificats per aquesta via (12,83%). La dada, que encara pot créixer abans de tancar l’any, evidencia la importància d’aquest instrument sanitari com a eina clau de salut pública.
El càncer de mama és el més comú entre les dones dels països desenvolupats i continua sent la segona causa de mortalitat per càncer en aquest col·lectiu. Tot i que la taxa de curació s’ha incrementat notablement –en alguns trams d’edat, com el dels 55 anys, la supervivència se situa al voltant del 90%–, la malaltia segueix tenint un impacte considerable tant en l’àmbit sanitari com en l’emocional i econòmic. És per això que la detecció precoç esdevé una estratègia fonamental no només per millorar el pronòstic de les pacients, sinó també per reduir la morbiditat i els costos derivats de tractaments més agressius.
El 2008
El programa de detecció precoç del càncer de mama a Andorra es va posar en marxa l’any 2008 i, fins a dia d’avui, ha permès detectar 191 casos mitjançant mamografies sistemàtiques. En l’actual novena ronda (2024-2025), ja s’han fet 2.566 proves, mentre que l’any 2024 van ser 3.534. A la ronda anterior (2022-2023), es van assolir les 6.686 mamografies i 32 casos diagnosticats. Aquesta tendència posa de manifest la capacitat d’impacte d’aquest tipus d’intervencions preventives a escala poblacional.
El procediment és senzill: les dones a partir dels 50 anys reben una carta que les convida a fer-se una mamografia. Si el resultat és normal, són convocades de nou al cap de dos anys. En cas de detectar-se alguna anomalia, es fan proves complementàries i el seguiment mèdic corresponent. Per garantir la màxima fiabilitat, els resultats són revisats per dos radiòlegs de manera independent i consensuada. A més, diferents centres radiològics del país participen en el programa, que disposa també d’un servei d’atenció directa per a consultes específiques.
Aquest sistema no només permet actuar abans que la malaltia presenti símptomes, sinó que també contribueix a reduir el nombre de casos detectats en estadis avançats. Segons un panel d’experts britànics, convidar 250 dones a participar en un cribratge pot evitar una mort per càncer de mama. És una dada contundent que dona sentit a la inversió pública i a l’esforç logístic que suposa aquest tipus de programa.
Detectar el tumor abans dels símptomes millora molt el pronòstic mèdic
Més enllà de les xifres, la voluntat institucional de millorar la qualitat assistencial en l’abordatge d’aquesta malaltia també s’ha traduït en novetats tecnològiques i estructurals. Una de les més destacades és la creació de la nova Unitat de Patologia Mamària al SAAS, que permet fer el tractament complet –inclosa la cirurgia– dins del mateix sistema sanitari andorrà. Fins ara, una part important d’aquestes intervencions es derivava a centres fora del país. Aquesta mesura ha estat celebrada per entitats com Assandca, que ha valorat positivament el pas, tot i considerar que arriba amb retard. L’associació també ha reclamat ampliar el ventall de cribratges, per exemple, incloent-hi el de pròstata, que afecta greument la població masculina.
Reforcen el sistema amb tecnologia d’última generació i la nova unitat mamària
En paral·lel, el Govern ha signat recentment un acord amb l’empresa internacional Hologic per dotar Andorra amb tecnologia de darrera generació en detecció precoç. Es tracta d’un avenç que permetrà utilitzar la tomosíntesi i la intel·ligència artificial en les mamografies, per millorar la precisió dels diagnòstics i reduir el marge d’error. Aquesta aposta tecnològica situa el país en una posició capdavantera dins l’àmbit de la prevenció oncològica, amb una clara vocació de servei públic.
Patologies
La ministra de Salut, Helena Mas, ha insistit diverses vegades en la necessitat de mantenir i ampliar els programes de detecció precoç, no només per al càncer de mama sinó també per altres patologies. Ha defensat que siguin poblacionals i gratuïts, per garantir l’accés igualitari i trencar qualsevol barrera que pugui dificultar la participació de les dones. També ha posat èmfasi en la responsabilitat col·lectiva per fer d’aquest tipus de programes una eina útil i eficient.
A banda del cribratge institucionalitzat, el ministeri de Salut recorda la importància de tenir hàbits de vida saludables: una alimentació equilibrada, l’activitat física regular i l’evitació del consum de tòxics contribueixen a reduir els factors de risc. També es destaca el valor de l’autoexploració mamària i dels controls periòdics com a complements essencials. En aquest sentit, s’ha posat en marxa una campanya audiovisual amb càpsules de vídeo informatives que busquen sensibilitzar la població sobre la importància de la prevenció i de detectar qualsevol anomalia com més aviat millor.
La celebració del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, avui, ofereix una nova oportunitat per recordar que, tot i els avenços, la lluita continua. Andorra mostra una voluntat clara de millorar, amb dades que avalen els esforços que s’han fet. Però el repte és mantenir l’impuls i consolidar una cultura de la prevenció en tota la societat. Perquè el càncer de mama no es pot evitar del tot, però sí que es pot combatre amb eines cada vegada més eficaces. I, per sobre de tot, amb temps.