I bon andorrà seràs?

Diu la dita que “si així ho fas, bon andorrà seràs”. Una fórmula clàssica dels juraments institucionals del país que ara pren una nova dimensió legal. El grup parlamentari demòcrata ha entrat al Consell General un conjunt d’esmenes a la Llei qualificada de la nacionalitat que posen el focus en el comportament cívic i els antecedents dels aspirants a obtenir la nacionalitat andorrana. En altres paraules: no n’hi haurà prou amb el temps de residència o el matrimoni per accedir al passaport tricolor. També caldrà demostrar una conducta exemplar i un compromís amb les normes de convivència del país.

DA vol reforçar els mecanismes de control sobre qui pot adquirir la nacionalitat

Les esmenes, nou en total, tenen com a objectiu reforçar els mecanismes de control sobre qui pot adquirir la nacionalitat, assenyalen els demòcrates en un comunicat de premsa. Una de les més destacades afecta els articles 10 i 11, que regulen, respectivament, l’obtenció de la nacionalitat per matrimoni amb un andorrà i la naturalització per residència continuada de 20 anys. A partir d’ara, si prospera la reforma, aquestes vies també estaran condicionades a no haver estat condemnat per cap infracció penal dolosa –no tan sols les de més de quatre anys de presó o múltiples delictes, com fins ara– i a demostrar una “bona conducta cívica”.

Conducta cívica

Què significa, exactament, tenir una conducta cívica adequada? El text proposa tenir en compte tant els antecedents penals com els policials, així com les sancions administratives relacionades amb desordre públic. A més, no tan sols es valorarà el comportament a Andorra, sinó també al país d’origen del sol·licitant. Es tracta, segons els demòcrates, d’un pas més per garantir “els elevats estàndards de seguretat ciutadana” del país i preservar el model de convivència que caracteritza el Principat.

L’esperit general de les esmenes va en la línia d’una nacionalitat més exigent, que reflecteixi compromís amb els valors de convivència, respecte a la normativa i implicació en la vida comunitària. Per això, també s’introdueixen ajustos tècnics, com ara especificar que és responsabilitat del sol·licitant provar que resideix principalment i permanentment a Andorra, o que els nadons nascuts accidentalment a l’estranger de pares andorrans tindran un màxim de 18 mesos per tornar al país i formalitzar la nacionalitat.

Un altre canvi puntualitza la situació de les persones nascudes a l’estranger de pares també nascuts fora del Principat, però que han residit almenys deu anys a Andorra. En aquest cas, se substitueix l’expressió “fill biològic o adoptat” per la fórmula “independentment del tipus de filiació”, amb l’objectiu de fer el redactat més inclusiu i jurídicament precís.

Finalment, una esmena suprimeix l’article 8 del projecte de llei, que preveia la pèrdua de la nacionalitat per exercici actiu d’una altra, i retorna el redactat a la versió vigent. En definitiva, ser bon andorrà –legalment parlant– exigirà no tan sols temps, sinó també trajectòria, compromís i una convivència exemplar.