A Andorra es pot consumir prostitució digital amb total normalitat

La prostitució digital i l’explotació sexual en línia han centrat la xerrada celebrada a l’Hotel Yomo Cèntric d’Andorra la Vella, una activitat conduïda per la Fundació Apip-Acam, entitat referent en l’atenció integral a víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual. La sessió ha comptat amb la participació de l'experta en gènere i migracions, Natalia Massé, i de la jurista especialitzada en tràfic d’éssers humans, Laura Llobet. La cap del departament de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, ha destacat, durant la conferència organitzada amb motiu del Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers Humans, la importància de “conscienciar i sensibilitzar sobre aquesta problemàtica”, tot i que “de moment, a Andorra no s’ha detectat cap cas que hagi arribat al Servei d’Atenció a les Víctimes del Tràfic d’Éssers Humans”. Porras ha remarcat que això “no vol dir que no es pugui donar aquesta problemàtica al país” i per això cada any s’impulsen “formacions dirigides als professionals dels diferents àmbits que poden detectar i intervenir en aquests casos”.

Durant la trobada, s’ha exposat com el fenomen de la prostitució ha patit una transformació profunda arran de la digitalització. Des dels anys vuitanta, la Fundació treballa atenent dones en situació de prostitució als carrers de diverses ciutats, i ha pogut observar com aquest negoci ha passat progressivament de l’espai públic al virtual. Tal com explica una de les ponents, “quan als anys vuitanta la prostitució estava als carrers, ara trobem que ha disminuït molt la prostitució als carrers perquè ara la major part del consum de prostitució es pot fer des del telèfon mòbil de casa”. Una situació que a Andorra també és una realitat, ja que hi ha una sèrie de pàgines web que ofereixen a tall de catàleg diverses 'escorts'. "Són una agència de prostitució camuflades en un servei d'acompanyament", ha apuntat Massé.

Enguany, la formació se centra en l'explotació sexual digital, una temàtica emergent davant l’augment de casos arreu del món. Just fa uns mesos Andorra es va adreçar a la xarxa InHope per avançar en la protecció infantil en línia, Porras ha afegit que, de moment, “no s’ha detectat cap cas d’abús sexual digital”. La responsable ha explicat que, segons el protocol vigent, “si algun departament detecta un cas, són la policia i la fiscalia els qui determinen si realment és un cas de tràfic”.

Porras també ha anunciat que “demà farem una formació a professionals de l’àmbit jurídic, social i sanitari perquè coneguin els indicadors i sàpiguen com actuar”. En aquesta edició hi participaran “uns 100 professionals, i fins i tot hi ha llista d’espera, perquè hi ha hagut molt d’interès”. L’any passat, la formació es va enfocar en l’explotació laboral, però enguany s’ha posat l’accent en “les noves tecnologies i les xarxes socials, que s’han convertit en una nova via de tràfic”.

"Un Tripadvisor de la prostitució"

Massé ha alertat que malgrat que no s'hagin detectat casos d'explotació o tràfic, la prostitució sexual digital és una realitat a Andorra. Fins al punt d'existir xats a Telegram entre homes que qualifiquen la "feina" de les dones dins la xarxa. "Quatre de cada deu homes ha fet servir la prostitució", ha apuntat l'experta, tot instant a què “es pot consumir prostitució tranquil·lament en l'àmbit virtual”.

Les cerques a internet ho evidencien: “En 19 segons apareixen 1.420.000 resultats sota la cerca ‘puta Andorra’, una xifra molt superior a la cerca de professores o altres professions”. Això afegeix, demostra que “a Andorra hi ha molts portals que ofereixen dones a diverses localitats, i que el consum de prostitució digital és totalment accessible”.

Aquest fenomen digital ha anat acompanyat d’un increment de la captació de dones i nenes per cobrir la creixent demanda de continguts i serveis sexuals en línia. “El mecanisme de captació és tan gran que ha captat milions de dones i nenes. Hi ha hagut un boom de captació per cobrir la digitalització i el volum d’espais que s’han de complir de dones”, alerta Llobet.

Aquesta evolució ha comportat canvis en la manera d’actuar i d’entendre el fenomen. L’organització ha impulsat un programa integral pioner a Catalunya, també actiu a Aragó i València, que ofereix acollida, acompanyament judicial i social, així com suport específic a dones amb fills, amb problemes de salut mental o discapacitat. “Tenim la capacitat de protegir les víctimes d’una comunitat autònoma a una altra quan hi ha un grup criminal que les persegueix o que han denunciat, per poder acollir-les en un altre territori”, afegeixen.

L’entitat ha dut a terme un estudi exhaustiu sobre la prostitució digital i ha identificat el que anomena “aparadors cibernètics”: espais web, xarxes socials i portals on s’ofereixen serveis sexuals de manera virtual. “Ara trobem webs d’agències, macroprostíbuls amb dimensió digital, xarxes socials, portals i rànquings”, expliquen les ponents. Aquestes plataformes funcionen com a directoris comercials on les dones han de pagar per obtenir visibilitat: “Aquesta dona ha de pagar per estar al top de les pàgines. No és gratuït; si vols que contactin amb tu, has d’estar a dalt dels anuncis”.