MEMÒRIA DEL CURS 2024-2025
La nova llei del català desborda els centres i transforma l’ensenyament
Les escoles d’aprenentatge es van veure superades per la pressió legal dels requisists lingüístics de la nova llei d’estrangeria
Mònica Bonell i Joan Sans al Centre d’Aprenentatge de Català d’Encamp.
La memòria de l’Àrea de Llengua Catalana del curs 2024-2025 reflecteix un canvi de rumb forçat per la nova legislació lingüística. L’entrada en vigor, a l’abril del 2024, de la llei que regula l’ús del català com a llengua pròpia i oficial ha traslladat una part important del control migratori al sistema d’ensenyament lingüístic. A partir d’ara, els residents estrangers han d’acreditar 30 hores de formació en català per renovar el primer permís de residència i treball, i superar el nivell A2 per obtenir la segona renovació.
El català deixa de ser opció voluntària i esdevé requisit per quedar-se al país
Aquest nou marc ha impactat de ple en els Centres de Català, que han hagut de reorientar recursos per absorbir una demanda creixent de formació vinculada als tràmits d’estrangeria. Segons dades de la memòria, només el Centre de la Massana ha gestionat 40 itineraris de 30 hores, tots ells de ciutadans llatinoamericans, en resposta directa a l’exigència legal. A Escaldes-Engordany, l’efecte ha estat encara més visible: es van superar les 5.000 assistències anuals, amb una mitjana diària de més de 36 persones, i amb un augment significatiu d’usuaris a partir de l’octubre, coincidint amb l’entrada en vigor del requisit.
Empreses i institucions pressionen el sistema amb més demanda de formació específica
Els centres d’Encamp i del Pas de la Casa també han estat punts calents, especialment aquest darrer, on la demanda va explotar durant els mesos de març, abril i maig, coincidint amb la marxa dels treballadors temporers. El motiu: la incertesa sobre els requisits lingüístics per poder tornar a treballar a Andorra la temporada següent. El document ho expressa clarament: “Molts treballadors temporers dubtaven dels requisits lingüístics que se’ls demanarien en tornar al país la temporada següent i volien informació abans de marxar”.
Els resultats als exàmens oficials evidencien les dificultats d’aprenentatge real
1.600 alumnes inscrits
Amb un total de 1.600 alumnes inscrits, l’Àrea de Llengua Catalana ha ampliat plantilla i ha diversificat formats, amb 109 cursos presencials i virtuals, i una nova modalitat de cursos breus de 30 hores. El sistema, però, mostra símptomes de tensió: l’objectiu inicial d’acompanyar l’aprenentatge de la llengua com a eina d’integració es veu ara condicionat per l’ús instrumental i administratiu del català.
Lluny de la pedagogia voluntària, el català s’ha convertit, per a molts nouvinguts, en una obligació que defineix el seu futur al país. La memòria no amaga aquest gir: la motivació principal d’una part creixent de l’alumnat no és la integració cultural sinó la necessitat legal de conservar el permís de residència. El text parla d’una “clara motivació instrumental vinculada a l’àmbit laboral, administratiu o de residència legal”.
Davant d’aquesta realitat, el sistema educatiu públic de català es veu abocat a un doble repte: garantir el dret a l’aprenentatge en igualtat de condicions i, alhora, assumir una nova funció com a filtre burocràtic d’accés a la regularització. La llengua, en aquest escenari, ja no és només un pont d’integració, sinó també un requisit de control migratori.
Aquest canvi de paradigma ha posat en relleu les tensions entre la política lingüística i les polítiques d’immigració. Mentre el Govern defensa l’oficialitat i el foment del català com a eix vertebrador de la cohesió social, la realitat exposada a la memòria demostra que l’aprenentatge s’està fent, en molts casos, sota pressió burocràtica. Els professors han hagut d’adaptar continguts, calendaris i metodologies per respondre a aquesta nova realitat, sovint amb recursos limitats i una càrrega administrativa afegida. A més, el perfil de l’alumnat s’ha tornat més divers i inestable, fet que dificulta la continuïtat pedagògica i l’avaluació real dels aprenentatges.
El Govern, a través de l’Àrea de Llengua Catalana, ha hagut de contractar nous docents i ampliar l’oferta de cursos per a empreses, institucions i administracions. L’informe destaca un fort increment de la demanda per part del sector del comerç i l’hostaleria. Malgrat aquesta implicació empresarial, el desequilibri entre l’oferta pública i la demanda real és evident, especialment en zones de frontera com el Pas, on el volum d’usuaris ha triplicat la mitjana anterior en alguns mesos.
En paral·lel, la taxa d’aprovats als exàmens oficials reflecteix les desigualtats existents. Als nivells inicials, els resultats són majoritàriament positius, amb un 80% d’aprovats als exàmens A1 i A2. Però a mesura que s’ascendeix en complexitat, les xifres cauen en picat: només un 38% dels candidats al nivell C1 van superar la prova, i al nivell C2 el percentatge encara va ser inferior.