SALUT
Una vídua denuncia una negligència greu per la mort del marit d’un càncer
La dona es queixa que la manca de detecció precoç va derivar en un diagnòstic tardà
L’hospital, al qual la dona està agraïda.
La Hanna, una resident ucraïnesa establerta a Andorra des de l’inici de la guerra al seu país, ha interposat una queixa formal davant la comissió de supervisió dels metges de família del Col·legi de Metges. El motiu és, segons exposa, la negligència en el seguiment del seu marit, el Kostiantyn, que va morir el 10 de juny passat als 53 anys a conseqüència d’un càncer colorectal diagnosticat massa tard.
La vídua sosté que la metgessa de capçalera no va aplicar el protocol de detecció precoç del càncer de còlon i recte establert pel Govern des del desembre del 2022. El programa, dirigit a homes i dones d’entre 50 i 74 anys, consisteix en la realització d’una prova de femta cada dos anys i, si cal, la derivació a una colonoscòpia. Segons la Hanna, el retard a l’hora d’incloure el marit al cribratge i la manca d’exploracions específiques en les primeres visites van ser decisius en l’evolució de la malaltia.
La cronologia aportada per la família és precisa. El febrer del 2022, quan el matrimoni es trobava de vacances a Andorra, va esclatar la guerra a Ucraïna i van obtenir l’estatus de refugiats. El Kostiantyn va complir 50 anys aquell mateix mes, però en no tenir encara la residència, no va rebre la carta d’invitació al programa de detecció precoç. El document va arribar finalment a casa seva a l’edat de 52 anys, el setembre del 2024, quan el càncer ja estava en fase avançada.
Símptomes
Els primers símptomes van aparèixer la primavera del 2023. El Kostiantyn va començar a patir molèsties digestives i un dolor abdominal lleu però persistent. Va acudir a la seva metgessa de família, que li va prescriure una ecografia de fetge i ronyons i una analítica de sang. Els resultats no van revelar anomalies greus, però, segons la Hanna, a la consulta se li van entregar per error uns informes mèdics d’un altre pacient. Tot i insistir que el dolor persistia, no es van ordenar més proves ni cap derivació a especialistes. El missatge va ser que estava “sa” i que no calia preocupar-se.
Un any més tard, el juny del 2024, la situació va empitjorar. Les molèsties es van convertir en dolors més intensos. A la nova visita amb el mateix professional de capçalera, la resposta va ser una recepta de laxants i la petició d’una prova per detectar Helicobacter pylori, un bacteri relacionat amb problemes gàstrics. Com que les molèsties no cessaven, el pacient va tornar al centre mèdic pocs dies després, on un altre facultatiu, substitut ocasional, li va receptar calmants i infusions.
“La meva vida ja està completament destruïda, però es poden evitar situacions semblants”
La situació va esdevenir crítica el 27 de juny del 2024, quan els dolors ja eren insuportables. Aleshores va ser finalment derivat al programa de prevenció de càncer colorectal. El 15 de juliol va rebre una ordre per a una colonoscòpia prevista per al 22 de juliol. Però tres dies abans, el 20 de juliol, va acudir d’urgències a l’hospital. El seu estat era greu i va ser intervingut quirúrgicament d’immediat. El diagnòstic va confirmar el pitjor: un adenocarcinoma intestinal infiltrant en estadi IV amb metàstasis peritoneals i hepàtiques.
Periple mèdic
Des d’aquell moment, el Kostiantyn va iniciar un periple mèdic intens. Segons els informes hospitalaris, va ser sotmès a dues cirurgies, onze cicles de quimioteràpia i cinc sessions de radioteràpia. Malgrat els esforços dels equips oncològics i quirúrgics, la malaltia va continuar progressant. El juny passat, va morir a l’hospital, amb el diagnòstic final de neoplàsia maligna de còlon.
La Hanna exposa més de vint documents mèdics, incloent-hi resultats d’anàlisis, informes de laboratori, informes quirúrgics i de biòpsia i el certificat de defunció. El seu objectiu no és només buscar justícia per al cas del Kostiantyn, sinó també evitar que altres pacients puguin patir situacions similars. A la seva carta, afirma que “la manca de professionalitat i la negligència poden fer mal a altres persones”, i demana que es depurin responsabilitats. La vídua recorda que, a més del dolor personal irreparable, el retard en el diagnòstic també ha tingut un cost econòmic per al sistema sanitari, que va haver de cobrir un tractament llarg i costós valorat en més de 70.000 euros. “La meva vida ja està completament destruïda”, diu al final de la seva declaració, “però encara hi ha la possibilitat d’evitar situacions semblants amb altres ciutadans i residents d’Andorra”. De moment, no ha rebut cap resposta.