Mòbils vetats durant tota la jornada escolar

Des de l’arrencada d’aquest curs els alumnes de l’andorrana de segona ensenyança d’Encamp han d’apagar els mòbils i dipositar-los en una caixa que custodia consergeria (n’hi ha 21, una per cada classe) durant tota la jornada. Un vet als telèfons proposat i recollit al centre, que va patir una situació de conflictivitat durant el curs passat i que avança en més mesures de prevenció i per afavorir la convivència. Ho va explicar ahir el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, en la roda de premsa per exposar les dades d’assetjament i absentisme de l’any passat que va fer amb la directora d’Inspecció i Qualitat Educativa, Eugènia Duró, i va avançar que si funciona es pot estendre a la resta de centres del sistema després de Nadal. De moment, l’acollida és bona. “Les famílies estan encantades”, va emfatitzar Bardina.

El mòbil també s’ha convertit en una arma d’assetjament. El curs passat s’estrenava un nou circuit d’actuació per potenciar prevenció, detecció precoç i resposta ràpida, fent una distinció entre indicis –eventuals situacions de conflicte que poden ser o no casos d’assetjament– i els pròpiament confirmats. Per això, són dades difícilment comparables a les de l’any anterior, amb 37 casos. El 2024-2025 es van donar 48 indicis sobre els quals es va intervenir (en quinze dies s’han de fer actuacions, com ara accions mediadores) i set casos confirmats de bullying, que requereixen condicions com l’habitualitat. D’aquests, cinc havien estat inicialment indicis, però dos van arribar per altres canals. I és que Duró va apuntar fenòmens com ara que l’alumne-víctima pot no donar signes de patir un problema a l’escola però sí a casa. Per això va instar les famílies a estar alerta de sobtats canvis de comportament o d’altres senyals d’avís que poden denotar un problema. La majoria dels casos confirmats es van donar en alumnes més menuts (a la primera ensenyança) i a l’escola andorrana, i en tres hi va haver agressió física, a banda d’abús verbal. Enllaçant-lo amb l’ús del mòbil, només en un cas hi havia ciberassetjament. Bardina va defensar que l’objectiu de tots els canvis normatius implementats és que “aflorin més casos”, però va admetre les dificultats, especialment si es fa darrere d’una pantalla. “És la manera més ràpida per fer mal i la més oculta perquè permet l’anonimat”, va exposar. I tot i que es prohibeixi a les aules, va recordar que el que succeixi a partir de les cinc de la tarda i els caps de setmana ja està fora de l’abast de les escoles. Precisament, perquè sovint són problemes que transcendeixen l’escola, Educació ha proposat impulsar una taula de treball més àmplia que inclogui els ministeris d’Afers Socials, Justícia i Interior, i la policia, i que podria incloure altres agents, com ara les famílies.

Absentisme

“Tenim dades controlables i controlades, dades baixes per a una població escolar d’aproximadament 10.000 alumnes.” Bardina es referia al bullying, però també a l’absentisme escolar, amb 55 casos el curs passat. Es registra el parcial greu i el crònic, que implica el que suposa almenys sis dies d’absència per mes. Les dades tampoc no són comparables respecte al curs anterior (amb 65 casos) perquè fins al curs passat l’absentisme parcial greu computava a partir de cinc dies de no acudir a classe. Els casos més preocupants són els 17 detectats a primera ensenyança perquè “són alumnes amb menys autonomia i, per tant, és responsabilitat de les famílies”, va remarcar Duró. Per això, impliquen l’activació dels serveis socials. En el cas de la secundària ja entren altres factors, com ara la voluntat de l’estudiant de fer allò que popularment es coneix com “fer campana”. Per tipologies, 23 van ser qualificats d’absentisme parcial greu (superen els 15 dies d’absència) i 32 van ser crònics.