Bragafolls, mil anys després

Estem davant d’una de les notícies arqueològiques més importants de l’any. El sondeig que ha dut a terme l’equip de Patrimoni Cultural en col·laboració amb l’IRCVM de la Universitat de Barcelona ha permès posar a la llum les restes d’una fortalesa medieval, de caràcter militar, constituïda per una torre rectangular, un recinte clos i un fossat excavat, que tot apunta que es tracta del castell de Bragafolls.

Per a aquells que no coneguin en detall la història, un document de l’any 1005, transcrit i publicat per Cebrià Baraut, parla d’un conflicte ocorregut entre l’arxilevita Sendred i el comte Borrell II. Ens hem de situar a la segona meitat del segle X: segons el document, que per desgràcia és una font molt indirecta, el comte Borrell II va edificar a Andorra un castell, anomenat Bragafolls, “contra els homes d’Andorra”, i la gestió fou encomanada al tal Sendred, com a batlle. Doncs bé, en una data indeterminada anterior al 993, els andorrans s’hi van alçar en contra i el van prendre.

En els darrers anys, el fet ha guanyat protagonisme en el si de la nostra historiografia, i es considera un moment determinant, fins a l’extrem de ser definit com el moment fundacional del país. Per què?, es preguntaran. Fonamentalment, perquè la presa de la fortificació ens parla d’unes comunitats andorranes molt actives, quelcom poc habitual (o poc documentat), i perquè arran de la presa del castell els andorrans van poder evitar la instauració d’un feudalisme intens, a la vegada que el poder comtal s’allunyava cap al sud. L’Església d’Urgell va ser en part la beneficiada d’aquest procés, ja que a partir del 988, gràcies a una permuta amb el mencionat Borrell, va fer-se amb els primers dominis a les Valls. La resta, ja ho saben, és la història que va permetre la creació del feu episcopal andorrà el 1133 i el camí cap al Pariatge.

La transcendència dels fets que acabem de narrar feien gairebé una qüestió d’estat que es localitzés Bragafolls. Des de fa temps, les cartes arqueològiques atribuïen a unes restes d’un punt elevat de la parròquia laurediana la possible ubicació d’aquesta fortificació, per bé que la vegetació i l’estat d’enrunament feien difícil confirmar-ho. En concret, parlem del roc de l’Àliga, en un tossal entre les cases d’Aixirivall i l’església de Nagol. La importància d’aquest fet històric ha portat el ministeri de Cultura, amb Isabel de la Parte al capdavant de Patrimoni Cultural, a prendre cartes en l’assumpte. Fa un parell de setmanes rebíem la bona nova que un equip liderat per Abel Fortó havia començat a fer un sondeig i els resultats no poden ser més que destacables i esperançadors.

Fortó no té cap mena de dubte que “ens trobem davant d’un jaciment de característiques militars d’època medieval” i compatible amb el període dels fets bèl·lics que refereix la documentació. Estrictament, el que s’ha localitzat és la base d’una torre quadrada, amb un parament de consideració, un mur lateral al cantó nord, que possiblement hauria delimitat un petit recinte que per l’altre cantó, el sud-oest, hauria quedat protegit per l’important caient de la muntanya. Tot plegat, un espai d’uns cent metres quadrats i escaig, aproximadament.

El sondeig també ha permès documentar un fossar al cantó est, al peu de la torre i a l’espai en el qual el tossal queda lligat a la carena. Malgrat que els arqueòlegs no descarten certa erosió natural, veuen clarament la intenció de buidar aquella part per protegir l’accés a la torre.

D’altra banda, a tota la banda nord del recinte hi ha moltes restes d’enderroc, situació que fa pensar Fortó que parlem d’una torre que hauria estat tota de pedra i que el mur també hauria pogut tenir certa alçada.

Tot i la prudència tractant-se encara d’un sondeig, és evident que estem davant d’una fortificació gens negligible que, en el moment de la seva construcció, podria haver tingut una torre d’uns quatre o cinc metres! Fins ara, el plantejament historiogràfic era que possiblement Bragafolls hauria estat eminentment un castell de fusta, fet que quedaria descartat per l’embalum de pedra que presenta l’enderroc.

Si tornem al document del 1005, tan cèlebre com escuet en la informació, es diu que els andorrans van prendre el castell, una afirmació que caldria interpretar com a atac i destrucció. I què ens diu, l’arqueologia? Doncs bé, restes d’incendi no se’n detecten (tampoc ho diu el document), però els arqueòlegs sí que consideren que l’enderroc es va produir de cop. I, a més, fent ja una mica d’especulació, de dins cap a fora, fet que no és el més lògic si parlem d’un enderrocament per abandó, en el qual l’estructura s’ensorra a plom.

Tot plegat per concloure que les restes són compatibles clarament amb una destrucció intencionada, bèl·lica, i no amb una provocada per l’abandonament.

I com sabem, que es tracta de Bragafolls? Des de Patrimoni han volgut ser molt prudents posant l’empirisme sempre per davant. És ben empíric, però, que estem davant d’un jaciment altmedieval de caràcter militar i amb una torre ben plantada, protegida i edificada a consciència, la qual és ben possible que sucumbís a un atac. Si a tot això hi sumem la referència documental, ara mateix ens sembla fora de tot dubte que estem parlant de Bragafolls, el lloc exacte en el qual Andorra va començar el seu camí. No em diran que no és emocionant.

Com dèiem, estem davant d’un sondeig d’escasses dues setmanes. Si bé els resultats són prometedors, des de Patrimoni asseguren que calen més campanyes i que hi treballaran de nou l’any vinent. Així que estiguin atents, que la història de Bragafolls està a punt de (re)començar!