Descobertes restes d’una torre, una muralla i un fossat al Roc de l'Àliga

El departament de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura, Joventut i Esports ha finalitzat la primera fase de les intervencions arqueològiques al Roc de l’Àliga, a Sant Julià, un espai de presumpció arqueològica que podria correspondre al desaparegut Castell de Bragafolls. Els treballs han permès identificar diversos elements estructurals i materials que reforcen aquesta hipòtesi històrica. Durant aquesta campanya s’han obert tres sondejos: un al fossat, un al capdamunt del turó i un tercer al vessant.

Els resultats han confirmat que l’estructura situada al vessant nord és un fossat d’uns cinc metres de fondària, possiblement excavat a partir d’una erosió natural i modificat posteriorment per acció humana, segons ha explicat l’arqueòleg del Departament, Abel Fortó.

A la part superior del turó s’ha localitzat una estructura trapezial orientada cap al fossat, que podria correspondre a una torre, adossada a un mur que tanca el turó i que ha estat identificat com una possible muralla. Les estructures conserven una alçada d’entre 130 i 190 centímetres, tot i que presenten un nivell d’enderroc important. En aquest mateix sector s’ha trobat també una moneda d’època medieval, encara pendent de datació precisa.

La directora del Departament, Isabel de la Parte, ha destacat que aquesta intervenció forma part del nou programa dedicat a la recerca i estudi de les fortificacions medievals del país, i ha remarcat la rellevància històrica del Castell de Bragafolls: “Ens va semblar escaient començar per aquest espai de presumpció arqueològica”.

El Departament té la voluntat de reprendre els treballs el 2026 amb una segona fase d’excavació en extensió, amb l’objectiu de contrastar i ampliar les dades d’aquesta primera campanya, que ha despertat un gran interès científic. Els treballs arqueològics han comptat amb la col·laboració científica de la Universitat de Barcelona i amb el suport logístic del Comú de Sant Julià de Lòria, que s’ha encarregat del desbrossament i la neteja de la zona.

El Castell de Bragafolls és esmentat per primer cop en un document de l’any 1005, que relata l’anomenat “afer de Bragafolls”. El comte Borrell II hauria construït el castell contra els andorrans i l’hauria cedit a l’ardiaca Sendred, fet que va provocar la revolta de les comunitats locals, que van assetjar i prendre la fortalesa. Aquesta és considerada la primera acció col·lectiva documentada dels habitants de les valls davant el procés de feudalització. Dos documents posteriors, dels anys 1048 i 1071, mencionen un topònim identificable amb Bragafolls, fet que ha permès situar el jaciment entre Nagol i Aixirivall, on avui s’alcen les restes arqueològiques conegudes com el Roc de l’Àliga.