GESTIÓ DE L'ENTORN
Vaques infèrtils per paràsits canins
Ramaders d’Ordino denuncien que propietaris de gossos accedeixen a prats privats i no en recullen els excrements
Un rètol indica, a l’entrada d’un prat de la Cortinada, que no hi poden accedir els gossos.
Els prats del fons de vall, a Andorra, solen ser de propietat privada. Cada vegada m’hi ha menys perquè són dels millors terrenys per edificar, però Ordino és on se’n conserven més. Algunes famílies ramaderes encara hi porten a péixer les vaques, les eqües i les ovelles. Tot i això, la parròquia no és cap excepció en el creixement urbanístic i poblacional viscut arreu del país en els últims anys. Ansalonga, la Cortinada, Llorts i el Serrat s’han consolidat com a nuclis urbans, i amb l’increment de residents també ho ha fet el nombre d’animals de companyia. Segons les últimes dades d’Estadística, a Andorra n’hi ha un per cada sis habitants.
“Les vaques positives quasi cada any solen avortar i les hem d’acabar eliminant”
La proliferació de gossos i, més exactament, l’actitud incívica d’alguns propietaris provoca perjudicis a l’activitat ramadera. El més greu, denuncien els ramaders, és la transmissió de paràsits al bestiar. “Hi ha molta gent que no recull els excrements del gos quan l’animal fa les seves necessitats als prats. Els incívics són una minoria, però encara que siguin pocs fan molt de mal. Força gossos són portadors del paràsit de la Neospora. Si les vaques mengen herba contaminada i són infectades, la Neospora els afecta sobretot l’aparell reproductor i els provoca avortaments. Les vaques positives quasi cada any solen avortar i les hem d’acabar eliminant”, alerta el ramader Òscar Coma, de casa Cametes de la Cortinada. L’obertura, al juliol, d’un parc caní de 5.000 metres quadrats a Sornàs hi ha ajudat, però no ha solucionat el problema.
“Els prats no són de tots. Són una propietat privada i s’han de respectar”
No és estrany que la infecció acabi causant la infertilitat permanent de l’animal. Haver de sacrificar una vaca té un cost econòmic important per als criadors. Una femella d’uns tres anys –quan té el primer part– té un preu al mercat d’entre 2.000 i 3.000 euros. Un toro, explica un expert del sector, encara és més car. I, si la vaca de substitució ha de sortir del propi ramat, al fet d’haver d’esperar uns tres anys perquè assoleixi l’edat reproductiva cal afegir-hi el cost d’oportunitat de no poder destinar l’animal a la producció càrnica. La Neospora també es pot transmetre als cavalls i les ovelles, però no s’ha observat que pugui afectar els humans.
Les conseqüències de no recollir els excrements canins no tan sols les paguen els ramaders. Els gossos, explica Coma, són animals amb una dieta carnívora i, per tant, les seves deposicions estan carregades d’elements i compostos químics com el fòsfor i els nitrats. En grans concentracions –en la proporció adequada són imprescindibles per a la supervivència de moltes espècies– poden provocar desequilibris greus en l’ecosistema.
Els ramaders també denuncien la manca de respecte d’alguns incívics per la propietat privada. “Quan et trobes propietaris de gossos que han entrat en el teu prat i els dius que no hi poden entrar, n’hi ha que encara et diuen que poden anar on vulguin perquè la muntanya és de tots. I això no és veritat. Els prats no són de tots. Són una propietat privada i s’han de respectar. ‘Oi que no està bé entrar als pisos de desconeguts perquè et dona la gana’, els dic, però n’hi ha que no ho entenen o no ho volen entendre”, lamenta el ramader Guillem Cava, de casa Fijat de Llorts.
“El respecte pels ramaders moltes vegades no hi és. I sap greu”
Els ramaders d’Ordino han transmès el malestar pels problemes de convivència amb alguns propietaris de gossos als responsables del Govern en múltiples reunions i converses informals. També han tractat el problema en trobades amb els cònsols. Als prats més propers als nuclis urbans, l’executiu ha posat rètols en què s’informa els propietaris de la prohibició de l’accés amb gossos i de les multes previstes a la llei per als infractors, de fins a 300 euros. El Govern també ha llançat alguna campanya per donar a conèixer la normativa entre els propietaris. Els ramaders agraeixen el suport de l’administració i en cap cas la responsabilitzen del problema, que cal atribuir a una minoria d’incívics. “Les normes per tenir un animal de companyia són clares. El que cal és complir-les”, recalca Coma.
Un altre problema provocat per la mala educació d’alguns propietaris són els atacs canins al bestiar. Neus Mas, de casa Llumeneres, va perdre un corder per les mossegades d’un gos, segurament deslligat, a Segudet, on porta el ramat a pasturar. “El respecte pels ramaders moltes vegades no hi és. I sap greu”, lamenta.