MÉS A PROP D'EUROPA
Més països opten per l’acord mixt
El posicionament de França guanya adeptes entre els països de la UE
L’ambaixador de França a Andorra, Nicolas Eybalin, amb el cap de Govern, Xavier Espot.
L’ambaixador de França a Andorra, Nicolas Eybalin, considera que l’acord d’associació ha de ser mixt. Una posició que, segons el mateix Eybalin, comparteixen vuit països més de la Unió Europea. Això implicaria, a banda de requerir-se la signatura de la Comissió Europea, la validació de tots els parlaments nacionals dels 27 estats membres de la UE. I, per tant, el risc que algun dels països es posicioni en contra de l’apropament d’Andorra a Europa. El debat entre mixt o no mixt posa sobre la taula la divisió de poders de la institució. “França està molt atenta a aquest assumpte perquè està en joc l’equilibri de poders dins la Unió Europea, entre la Comissió i els estats membres”, va explicar Eybalin, qui va afegir que “és un punt fonamental de la nostra política que la Comissió no pugui trepitjar les competències dels estats”. Després d’un seguit d’anàlisis jurídiques en matèria de defensa de l’equilibri de poders, els juristes francesos “coincideixen a valorar que hi ha cert nombre de disposicions que depenen de la competència dels estats”, de manera que “fer-lo mixt no ofereix cap dubte als nostres juristes ni tampoc a vuit estats més de la UE”, segons l’ambaixador. Però la decisió encara no està presa, es farà “en funció de cert nombre de consideracions jurídiques que són molt importants per a nosaltres i consideracions polítiques”, va afirmar.
“És fonamental en la nostra política que la Comissió no trepitgi competències d’estats”
L’intent d’apropament d’Andorra a la UE es remunta a trenta-cinc anys enrere. Unes dècades de suport francès per fer-lo possible. “Hi ha hagut moments en què hi havia punts de bloqueig entre la UE i Andorra, i França ha ajudat a desbloquejar-los i, fins i tot, ha contribuït perquè la Comissió fes concessions importants”, va recordar Eybalin. I, tot i que un no com a resposta majoritària en cas de referèndum “no suposarà represàlies” per part de França envers Andorra, l’ambaixador va assegurar que se sentirien “decebuts”. Però el règim de Coprincipat impedeix al país veí refredar les relacions amb el Principat. “Hi ha una mena d’obligació de benevolència”, va advertir, a la vegada que va afegir que “sou el nostre veí, ho continuareu sent i, per tant, tenim interès a conservar bones relacions”.
“Sou el nostre veí, ho continuareu sent, tenim interès a conservar bones relacions”
Els pros de l'acord
La posició francesa ha estat en tot moment la de considerar “favorable” l’acord per a Andorra, motiu pel qual “s’ha ajudat en la negociació”, va insistir. I és que l’acord tal com ha quedat redactat després de les negociacions ha permès “fer valdre cert nombre de particularitats, especialment en matèria de fiscalitat”. A més, “permetrà o animarà Andorra a diversificar la seva economia i facilitarà en tots els àmbits les relacions entre Andorra i els seus veïns i més enllà amb altres estats europeus”, va exposar Eybalin. En tot cas, “són els andorrans qui decideixen, evidentment”, va apuntar, i va afegir que estaran “atents al debat que tindrà lloc”. “Si els andorrans donen el seu acord a la ratificació ens n’alegrarem i intentarem desenvolupar encara més les nostres relacions des d’un punt de vista econòmic, però en tots els àmbits, si decideixen no ratificar-lo continuarem en la situació actual però els altres països de la Unió Europea continuaran tractant Andorra com un estat tercer”, va afirmar. La negativa suposaria, doncs, continuar-se “sotmetent a cert nombre d’obligacions per comerciar, mantenir o establir cert nombre de projectes amb els altres estats de la UE”, va accentuar Eybalin.
“Si el procés s’atura hi haurà una mirada potser més estricta en les relacions amb la UE”
L’ambaixador va advertir que, tot i que França seguirà “sent un país amic i benevolent envers Andorra, potser hi haurà menys benevolència de la que hi ha hagut en el passat per part de la Comissió per abordar temes i qüestions de negociació”. I és que “amb el primer acord duaner del 1990 hi ha hagut una mena de dinàmica, Andorra era a l’exterior de la UE però s’hi anava apropant a poc a poc, i si aquest acord és rebutjat hi haurà la sensació que es posa fi a un procés satisfactori per a tothom”, va afegir Eybalin de manera insistent: “Andorra ha obtingut cert nombre d’avantatges perquè hi havia la idea que el país s’apropava, si aquest procés s’atura hi haurà una mirada molt més racional, potser més estricta en les relacions amb la UE.”