TRIBUNALS
Retard judicial per un “intent d’assassinat”
Una empenta a una dona en cadires de rodes desencadena una causa penal

La rampa per on va descendir la querellant.
Una presumpta empenta intencionada d’una cadira de rodes podria acabar derivant en una causa penal per temptativa d’assassinat. La Batllia ha admès a tràmit una querella presentada per una dona amb un 93% de discapacitat que acusa l’exparella del fill d’haver intentat acabar amb la seva vida durant una visita tutelada amb el net.
La víctima pateix espasticitat, epilèpsia i manca parcial de crani
Els fets van tenir lloc el 21 de setembre del 2023 a l’exterior del servei de trobada familiar (STF) d’Andorra la Vella i, segons l’acusació, no és un cas aïllat, sinó la culminació d’un conflicte familiar sostingut i agreujat pel règim de visites imposat després d’una separació conflictiva. La família afectada expressa un profund malestar davant la lentitud de la justícia. No entenen com una acusació tan greu com la d’un intent d’assassinat pot tardar dos anys a ser analitzada per la Batllia. Consideren incomprensible que una situació que, segons la querella, va posar en risc directe la vida d’una persona amb discapacitat greu, no hagi generat una resposta més ràpida per part de les autoritats judicials.
La cadira va ser empesa i va iniciar el descens per una forta baixada
Segons el relat judicial, l’àvia paterna –amb greus complicacions neurològiques i dificultat de mobilitat– es trobava asseguda en una cadira de rodes quan la mare del menor, en un context de tensió verbal, hauria aprofitat un moment de distracció per empènyer-la amb força cap a una rampa. La cadira va començar a desplaçar-se sense control fins que va ser frenada pel seu marit, que va impedir una possible caiguda greu. L’incident va tenir lloc en presència del menor i d’un guarda de seguretat, però no es van practicar diligències en aquell moment.
La querella presentada per l’àvia sosté que l’empenta va ser deliberada i pretenia aprofitar la seva vulnerabilitat extrema, ja que no pot controlar la cadira per si sola. L’acusació recalca que l’exparella coneixia perfectament les condicions mèdiques de la dona, que inclouen espasticitat, hemiparèsia, epilèpsia i absència parcial de crani, fet que transforma qualsevol impacte en una amenaça vital.
El rerefons familiar ajuda a contextualitzar el conflicte. El fill de la víctima i l’exparella mantenen un procés de separació judicial des del 2022, amb la guarda i custòdia atribuïda a la mare, mentre que les visites es duen a terme de forma tutelada.
La Fiscalia va rebre una primera denúncia dels fets el 10 d’octubre del 2023, interposada per l’avi del menor. No obstant això, el 7 de novembre del mateix any, el Ministeri Fiscal va arxivar les diligències sense practicar cap prova, fet que va motivar la família paterna a acudir directament a la Batllia amb una querella. Aquesta va ser admesa a tràmit el 6 de març del 2024 i inclou informes mèdics i declaracions que “apunten una acció premeditada”, segons fonts familiars. El text invoca el Codi Penal, que tipifica com a assassinat qualsevol acció agreujada per traïdoria o per l’extrema vulnerabilitat de la víctima.
Una segona querella també detalla una actuació violenta presumptament protagonitzada per l’actual parella de l’ex: una amenaça de mort el febrer passat a Prada Casadet, en què, segons el matrimoni, l’home els hauria intimidat verbalment. Va ser admesa a tràmit el 14 de juliol del 2024 i amplia l’escenari de conflicte familiar cap a un patró d’hostilitat sostinguda.
Entre les diligències sol·licitades destaquen la declaració de l’acusada, la de l’avi del menor com a testimoni directe i la del personal de seguretat que estava en el lloc dels fets. També es demana una reconstrucció judicial –que no s’ha fet– per verificar la inclinació de la rampa i la viabilitat del moviment de la cadira en el moment concret.
"Pànic"
En la seva declaració, l’avi del menor descriu l’escena com una situació de “pànic” i assegura que la cadira es va moure amb una força que només podia haver estat generada per una empenta voluntària, ja que la seva dona no pot manipular els frens. Afirma, a més, que l’acusada no va mostrar cap preocupació per l’estat de salut de la víctima i que va marxar sense ni tan sols acostar-s’hi.