REPORTATGE
Flux portuguès sota mínims
La immigració portuguesa a Andorra cau a mínims històrics, amb arribades residuals que evidencien un retrocés constant que creix.
Festa de la revolució dels clavells.
Passejar pels carrers d’Andorra la Vella encara revela la forta empremta de la comunitat portuguesa: restaurants amb plats tradicionals, associacions culturals i accents del nord del país lusità que han fet del Principat casa seva. Però rere aquesta presència visible, les dades mostren un canvi profund: la immigració portuguesa ha arribat al seu nivell més baix en gairebé vint anys.
El 2024 només 146 portuguesos van arribar a Andorra, xifra que representa un modest 3,2% del total d’estrangers registrats. En contrast, el 2007 la comunitat lusitana va significar prop del 35% de les noves arribades. L’Observatori de l’Emigració portuguès ho resumeix en una frase clara: la immigració lusitana ha perdut pes relatiu al Principat.
Aquesta caiguda, que en el darrer any ha estat del 26,6%, no és un fet aïllat. Ja entre el 2005 i el 2014 es va produir un descens abruptament vinculat a la crisi immobiliària i financera que va colpejar la península Ibèrica. Des d’aleshores, la xifra d’entrades ha quedat estabilitzada en volums baixos.
La història, però, no és només estadística. El José, un comerciant que va arribar fa vint anys, explica a The Portugal News que molts compatriotes opten ara per altres destins: “Els salaris a Andorra ja no són tan competitius i la vida és més cara. Abans el bocaorella portava molts familiars aquí, però avui les oportunitats es troben en altres països d’Europa”.
Els canvis del mercat laboral andorrà també hi tenen a veure. El Principat ha diversificat la seva immigració i cada vegada rep més treballadors d’Amèrica Llatina, el sud d’Europa i fins i tot d’Àsia. Els portuguesos, que van ser fonamentals per al desenvolupament de la construcció i els serveis, veuen ara com el seu pes en el conjunt de residents es dilueix.
Tot i això, el llegat cultural i social continua sent enorme. Associacions, clubs i festes populars mantenen viva la identitat portuguesa, i els més de vint mil residents d’origen lusità que encara viuen al país segueixen configurant un dels pilars de la societat andorrana. La seva història és la d’una comunitat que, encara que perdi presència en les estadístiques, forma part indestriable del teixit del Principat. Molts tornen als seus orígens atrets per un nivell de vida més econòmic.