Els 44, els 60 i els 9 disparen la rivalitat juvenil i mobilitzen alguns pares

“Hi ha una consigna clara entre els 60: volen liquidar els 44. Així de clar”, afirmen fonts amb accés directe a la investigació policial. La situació, lluny de ser una simple baralla entre adolescents, apunta a un conflicte organitzat per poder i territori, amb escenaris d’afirmació grupal en espais públics i una dinàmica clara de control de zones.

Les imatges a les xarxes agreugen l’impacte social de les bandes

La policia ha incrementat les patrulles i la presència a les àrees de més risc, però el fet que molts dels implicats siguin menors d’edat en dificulta l’actuació i la judicialització. “Els coneixen, saben qui són, però actuar amb contundència legal no sempre és possible”, admeten fonts dels cossos de seguretat.

Les patrulles de policia són més visibles, sobretot a les àrees de risc

Vídeos

Els 44 s’han convertit en el grup amb més visibilitat pública arran de la difusió de diversos vídeos on s’observen agressions a altres joves. Les imatges mostren atacs en grup, amb cops repetits mentre són enregistrats amb el mòbil. Aquestes seqüències, compartides per canals privats o xarxes socials, tenen un doble efecte: alimenten el sentiment d’impunitat i generen por entre altres joves i famílies.

Ara bé, les fonts consultades adverteixen que “els altres grups no són menys perillosos”. Els 9, per exemple, actuen de manera més discreta, però també estan involucrats en intimidacions, amenaces i assetjament. La rivalitat entre els tres grups ha desbordat l’àmbit escolar i ha contaminat altres espais de socialització juvenil.

Un punt especialment rellevant és el perfil divers dels implicats. “No hi ha un patró ètnic, social o familiar concret. Hi ha andorrans, espanyols, portuguesos, fills de famílies benestants i d’altres en situació de precarietat. És un fenomen transversal. Parlar de nacionalitats només distorsiona la realitat i contribueix a estigmatitzar”, asseguren les fonts.

La situació ha arribat a un punt de tensió tan alt que algunes famílies comencen a plantejar-se accions pel seu compte. Segons ha pogut saber el Diari, un grup de pares estaria valorant anar a la Festa Major d’Ansalonga, aquesta setmana, amb la intenció d’identificar joves vinculats a les bandes. “Ningú ho diu obertament, però entre els progenitors corre el comentari. La por s’està convertint en ràbia, i això pot acabar alimentant encara més el conflicte”, alerten les fonts.

Els espais on aquests grups actuen són principalment places, parcs, entorns escolars fora d’horari i zones amb poca vigilància. L’enregistrament i circulació dels atacs s’ha convertit en un ritual de reafirmació interna, una manera de marcar territori a través del control del relat visual i la viralització del poder violent.

Algunes de les agressions han deixat seqüeles greus. En un cas es va denunciar un trencament de melsa, i altres joves han requerit atenció mèdica per contusions importants. Tot i els fets, moltes víctimes triguen a denunciar o ni tan sols ho fan, per por, vergonya o desconfiança.

Aquest punt és compartit també pel Fòrum Nacional de la Joventut (FNJ), que considera que hi ha una barrera important perquè els joves denunciïn. La presidenta del FNJ, Lisa Cruz, va remarcar a l’ANA que “la societat no sempre fa que la víctima se senti segura, confiada o acompanyada”.

Un altre factor central que afegeix complexitat al fenomen és l’ús de les xarxes socials com a espai de reproducció de conductes violentes. Des del FNJ s’ha detectat una manca clara de formació en aquest àmbit. “És la primera generació amb accés total i permanent a les xarxes. Encara que les figures d’autoritat repeteixin que cal gestionar-les bé, posar-hi límits és molt difícil”, explica Cruz.

Els dispositius són personals, els comptes també, i el control parental és pràcticament inexistent en molts casos. “Els joves reprodueixen el que veuen a internet. I sovint no tenen el filtre per diferenciar el que es pot fer del que no. És preocupant i xocant que es normalitzin aquests comportaments. No passa només a Andorra: és una tendència global que ha arribat aquí”, adverteix.

Era digital

La policia ha publicat un vídeo a les xarxes socials per alertar els joves sobre la violència exercida en grup, especialment entre menors. En la peça audiovisual, un agent interpel·la directament els adolescents i els recorda que “ser menor no et fa impune” i que “la responsabilitat penal és a partir dels dotze anys”. Sense entrar en detalls concrets, el cos posa l’èmfasi en la prevenció i fa una crida a no normalitzar aquest tipus de comportaments.

“Si us plau, no normalitzis la violència ni formis part de situacions i comportaments agressius”, diu l’agent en un missatge enregistrat en un to serè però ferm. El discurs de l’agent, carregat d’un llenguatge directe, també avisa que “ni és un joc, ni fa gràcia, ni ha de ser una tendència”, en referència a la difusió de vídeos d’agressions a les xarxes.

El vídeo anima les víctimes o testimonis a parlar amb figures de confiança com familiars, docents o monitors d’espais joves, perquè puguin posar els fets en coneixement de la policia. “Algú podria fer-se molt de mal i és responsabilitat de tothom evitar-ho”, insisteix el missatge institucional. Una de les idees clau del discurs és que no només són responsables els agressors directes, sinó també els qui observen o enregistren sense intervenir. L’última notificació de la policia es va comunicar per una tercera denúncia per agressions i amenaces a menors atribuïdes a l’anomenada Los 44.