La bretxa salarial minva lleument

La desigualtat salarial entre dones i homes a Andorra continua sent marcada, però per segon any consecutiu ha experimentat una lleu reducció. Segons l’informe del 2024 publicat per la Cambra de Comerç, basat en dades de la CASS i del departament d’Estadística, el salari mitjà dels homes l’any passat va ser de 2.837 euros mensuals, mentre que el de les dones es va situar en 2.290 euros. Aquesta diferència del 23,9% a favor dels homes suposa una millora respecte del 25,3% registrat l’any anterior.

Sectors com les finances mantenen diferències molt marcades

Tot i que la disminució és modesta, és significativa perquè trenca, encara que tímidament, amb una tendència de desigualtat estructural que s’arrossega des de fa anys. Les dades confirmen que el salari mitjà de les dones ha crescut a un ritme més accelerat que el dels homes durant el darrer exercici, cosa que ha contribuït a eixamplar lleugerament la igualtat en termes retributius. Aquesta evolució positiva, però, no es pot deslligar de la realitat que la desigualtat continua present en gairebé tots els sectors econòmics del país.

L’única excepció es troba als organismes extraterritorials, una branca molt minoritària dins l’estructura d’ocupació andorrana, en què el salari mitjà de les dones supera el dels homes. Tanmateix, el seu impacte és simbòlic i no altera les dinàmiques generals.

Els càrrecs directius continuen en mans masculines majoritàriament

Els sectors en què es manté una desigualtat més acusada són el financer –on els homes cobren un 61% més–, les activitats immobiliàries i serveis empresarials (+37%) i les activitats socials i de serveis a la comunitat (+36%). Aquestes xifres reflecteixen una distribució desigual dels càrrecs de més responsabilitat, que continuen ocupats de forma majoritària per homes.

En canvi, els àmbits on la bretxa és menor inclouen l’educació, les llars amb personal domèstic, l’hoteleria i l’administració pública, amb diferències salarials que oscil·len entre el 6% i el 10%. Aquestes dades són coherents amb altres fonts, com el Pla d’Igualtat del Comú d’Andorra la Vella, que estimava la diferència interna entre un 4% i un 6%.

23,9% més cobren els homes respecte a les dones

Una altra font que posa de manifest la persistència de la desigualtat és l’Enquesta de Forces de Treball, elaborada també pel departament d’Estadística. En aquest cas, les dades apunten a una bretxa encara més accentuada: les dones assalariades declaren un sou mitjà brut de 2.306 euros mensuals, enfront dels 3.224 euros que manifesten els homes. Això representa una diferència del 39,8%, força superior al 23,9% detectat a partir de les cotitzacions a la CASS. Aquesta desviació s’explica, en part, pel fet que l’enquesta recull les declaracions dels treballadors mateixos i inclou altres variables, com el temps parcial o les hores extres.

El creixement d’aquesta diferència respecte de l’any 2023, quan era del 33,7%, contrasta amb la tendència observada en les dades oficials de cotització. Aquesta aparent contradicció subratlla que, tot i la millora en termes salarials bruts, la precarietat i les condicions laborals menys estables continuen afectant en major proporció a les dones. Una de les raons principals que expliquen aquesta desigualtat és la presència més elevada de treballadores en règim de jornada parcial, moltes vegades vinculada a responsabilitats de cures o a feines amb menor valor afegit. A més, les dones estan sobrerepresentades en sectors tradicionalment menys remunerats.

El quocient salarial per sectors publicat en l’informe de la Cambra de Comerç mostra que, de mitjana, els homes cobren 1,24 vegades més que les dones. Aquest indicador global amaga disparitats importants: mentre que al sector financer els homes tenen una remuneració 1,61 vegades superior, a l’educació aquest valor baixa fins a 1,06, i en el cas dels organismes extraterritorials és fins i tot inferior a la unitat (0,86), a favor de les dones.

Directius

Aquestes dades posen en relleu que, més enllà de la mitjana general, cal analitzar la composició interna del mercat laboral per entendre les causes de fons de la bretxa. Sectors amb més presència masculina en càrrecs de comandament, com ara finances, serveis professionals o direcció d’empreses, concentren també les diferències salarials més notables. Per contra, àmbits amb més pes femení i menor retribució, com l’educació o el sector domèstic, presenten menys disparitats relatives però salaris globals més baixos.

L’informe no apunta a canvis imminents, però sí que suggereix que la dinàmica d’evolució és lentament positiva. El fet que la bretxa s’hagi reduït lleugerament per segon any consecutiu obre la porta a un escenari de transformació si s’hi apliquen mesures concretes i sostingudes. La implementació de plans d’igualtat, la transparència salarial, la conciliació efectiva i la corresponsabilitat en les tasques de cures són factors cada vegada més presents en el debat públic i institucional.

Tot i així, la distància entre la diagnosi i la realitat continua sent notable. El repte passa ara per transformar la millora estadística en avenços tangibles per a les treballadores, especialment en els àmbits on la desigualtat és més persistent. La bretxa salarial, encara que en lleu retrocés, segueix sent un reflex clar d’un mercat laboral que no remunera de manera equitativa el talent i l’esforç, i que reprodueix rols i dinàmiques que penalitzen la carrera professional de moltes dones.