Més control a la frontera

El problema dels falsos fronterers continua i ja s’han començat a moure fitxes davant les pressions del govern espanyol, que exigeix una solució ràpida. Els agents fronterers han rebut ordres d’intensificar els controls sobre els qui travessen la frontera, mentre que el servei d’Immigració haurà de reforçar la vigilància sobre les sol·licituds de permisos de treball. L’objectiu és garantir que tota la documentació estigui en regla i evitar pràctiques irregulars.

Des de fa setmanes, la Duana d’Andorra vigila amb més atenció els vehicles que segueixen patrons repetitius, com ara entrar al país cada dia a la mateixa hora. Paral·lelament, des d’Immigració s’ha donat instrucció de revisar amb més detall la documentació per comprovar que les persones extracomunitàries disposin realment de permisos per residir a Espanya, i no únicament d’un empadronament, com passava fins ara.

El fenomen dels treballadors extracomunitaris que cada matí creuaven la frontera per anar a treballar era un secret de domini públic. Fonts policials confirmen que feia temps que es detectava la presència reiterada de les mateixes persones extracomunitàries travessant diàriament, fet que deixava clar que exercien una activitat laboral sense la documentació adequada, però sobre la qual, per diverses raons, no s’havia actuat.

Que es facin les coses bé

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) va carregar durament contra les pràctiques d’algunes empreses del sector de la construcció que es beneficiarien de treballadors extracomunitaris captats de manera irregular a la Seu d’Urgell. El director de la CEA, Iago Andreu, va explicar que tenien constància, a través del Govern, de certes situacions irregulars amb treballadors a la Seu, però que no havien tingut cap constància que fossin empreses andorranes les que hi hagués darrere.

“Una cosa és que hi hagi persones que, per no trobar habitatge a Andorra, acabin vivint a la Seu –que ja és irregular–, però una altra de molt diferent és que això s’afavoreixi de manera sistemàtica per part d’una empresa”, va denunciar Andreu, que va reclamar “el compliment estricte de la llei”.

Per la seva banda, l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (ACODA) va afirmar no disposar d’informació directa sobre aquestes pràctiques, però va remarcar que es posiciona de manera clara i contundent contra qualsevol mala praxi empresarial. A més, va defensar la necessitat d’intensificar els controls i de reforçar els mecanismes de vigilància per garantir unes condicions laborals transparents i justes, i posar punt final a aquest tipus de problemes que perjudiquen tant la imatge del sector com els drets dels treballadors.

Els grans perjudicats

Els principals afectats per aquestes pràctiques abusives són els treballadors extracomunitaris, sobretot colombians, peruans i argentins. El president de l’Associació d’Argentins a Andorra, Ponce, va denunciar que aquestes pràctiques fa temps que es coneixen i que, tot i les multes imposades pel Govern a empreses amb irregularitats, moltes continuen reincidint perquè “els surt més a compte pagar la sanció que fer les coses bé”.

Es vigilaran més els vehicles que creuin la frontera habitualment

Segons Ponce, les empreses intermediàries són sovint les que fomenten aquesta contractació irregular en el sector de la construcció. Els treballadors, en situació de vulnerabilitat, rarament denuncien per por de perdre la feina o exposar la seva pròpia irregularitat. Aquesta situació deriva, segons va lamentar, en tractes inhumans com “haver d’anar a buscar part del sou en efectiu, en sobres, a la Seu, quinze o vint dies més tard del que correspondria”.

La presidenta de l’associació Colombianos en Andorra també va confirmar que fa temps que denuncien pràctiques il·legals, tot i que, en el seu cas, no tenen constància directa d’empreses que promoguin contractacions irregulars de falsos fronterers.

Lorenzo Castillo, president de l’associació de peruans, va remarcar que no ha sentit queixes d’aquesta pràctica en concret, però sí de treballadors que han anat a la Seu per voluntat pròpia.