“Els meus han d’estar preparats per a quan vulgui un final digne”

Els cops de la vida es poden afrontar de moltes maneres. Alguns es tanquen en si mateixos i en les emocions negatives; d’altres, com Judith Casal, ho fan amb valentia i amb un somriure d’orella a orella. La consellera general, que va passar pel plató del Parlem-ne, de Diari TV, va parlar obertament de la seva malaltia, l’esclerosi múltiple, de les dures converses que cal tenir amb les persones properes i de la seva decisió de centrar-se en la salut i deixar la política.

“No penso que la vida hagi estat injusta amb mi, perquè m’ha donat moltes coses bones”
Judith Casal, Consellera general
​

Casal va explicar que no pensa en el futur que li proporciona una condició encara incurable, però va insistir en la feina prèvia que cal fer perquè la seva família estigui preparada davant de l’avanç de la malaltia. “Tinc l’obligació que els meus estiguin preparats per a quan reclami un final digne”, va afirmar, tot afegint que un dels punts que més l’han afectada de tota la situació ha estat “el dolor dins de la família”. Un aspecte, però, que Casal s’ha esforçat a afrontar amb una bona dosi d’optimisme. “Si tu tens un caràcter lluitador, que no et deixa abaixar els braços i que és optimista, tot és molt més fàcil. I vulguis o no, suposo que per a ells també deu ser més fàcil això que no pas veure’m constantment trista o carregada de renúncia”, va remarcar.

“Si tu tens un caràcter lluitador que no et deixa abaixar els braços tot és més fàcil”
Judith Casal, Consellera general
​

Lluny de centrar-se en el que és negatiu, Casal va subratllar que “no penso que la vida hagi estat injusta amb mi”, recordant tots els seus èxits professionals, dels quals es va mostrar molt orgullosa i, sobretot, la seva família. “Tinc dues filles meravelloses. Qualsevol mare del món se’n podria sentir profundament orgullosa. Tinc l’amor de la meva vida, amb qui fa 27 anys que som parella, i després, més enllà de la meva família amb qui convisc, tinc un entorn d’amistats i de família extensa que em sosté molt i que em fa ser molt feliç”, va explicar.

“Fins i tot la malaltia m’ha ensenyat molt, m’ha fet créixer i m’ha fet millor persona”
Judih Casal, Cosnellera general
​

Casal també va destacar la part positiva que ha sabut extreure de l’esclerosi múltiple gràcies a les ensenyances que li ha aportat. “Estic profundament agraïda perquè, fins i tot, la malaltia m’ha ensenyat molt, m’ha fet créixer, m’ha fet millor persona i m’ha ensenyat a relativitzar. Ja no perdré energies en coses que, en el fons, no són importants”, va manifestar. I fins i tot es va descriure com a afortunada. “Pateixo una dificultat que, al cap i a la fi, és una part de la vida. Hi ha gent que no té ni tan sols aquesta sort, perquè ja se n’ha anat”, va remarcar.

Lluny de la política

La decisió de deixar la política per centrar-se a aturar l’avanç de la malaltia es va fer pública fa unes setmanes, però estava meditada des de feia temps. “Primer vaig parlar amb mi mateixa, amb el meu marit i amb les meves filles. I va ser després quan els metges em van dir que era el millor que podia fer”, va explicar, reconeixent que l’estrès de l’activitat política estava accelerant el progrés de l’esclerosi. A més, l’exigència al Consell General va fer que Casal acabés deixant en un segon pla la seva salut. “L’àmbit intel·lectual era una esfera en què em sentia poderosa i capaç, i això feia que, d’alguna manera, negués que tenia un hàndicap físic que m’estava afectant”, va confessar. Aquesta presa de consciència, a principi d’any, va ser la que finalment la va impulsar a fer un pas al costat.

Fora de la política, la consellera es va mostrar il·lusionada amb la possibilitat de fer el que vulgui quan vulgui i de recuperar antics passatemps. “Vull reprendre tots aquells llibres que he anat comprant durant aquests anys i que no he pogut llegir, i tornar a llegir per plaer”, va dir, remarcant que deixar l’activitat professional no l’impedirà continuar tenint dies ocupats. A banda, Casal també haurà de centrar-se en l’activitat física, de la mà de la seva entrenadora, i en les sessions de rehabilitació amb l’objectiu de frenar l’evolució de la malaltia.