JUDICIAL
Rajoy queda obligat a nomenar advocat
El Tribunal de Corts retorna la causa a la Batllia perquè faci una comissió rogatòria

L’expresident espanyol Mariano Rajoy.
El Tribunal de Corts ha dictat una resolució que canvia l’escenari processal de la querella presentada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i altres exalts càrrecs del seu govern per l’anomenada operació Catalunya, batejada a Espanya amb el el nom d’operación Magno, un nom en referència a Carlemany. La sala ha decidit suspendre la tramitació del recurs d’apel·lació interposat per l’IDHA i retornar la causa a la Batllia, amb l’ordre que la resolució d’inadmissió sigui notificada a totes les parts i a qualsevol persona amb interès legítim en el procediment.
Aquesta decisió té una conseqüència directa: Rajoy i la resta d’afectats hauran de designar un advocat amb exercici al Principat per poder ser notificats correctament i defensar-se. En cas que no ho facin, se’ls en designarà un d’ofici. “És un pas molt rellevant perquè a partir d’ara estaran obligats a personar-se a la causa amb lletrats”, subratlla l’advocat de l’IDHA, Alfons Clavera. La resolució no entra encara en el fons de la querella, però obre la porta a una nova fase en què els querellats hauran de donar la seva versió i presentar arguments davant del Tribunal de Corts.
La decisió judicial introdueix una fase processal que pot dinamitzar la causa
Els antecedents es remunten a l’octubre del 2023, quan l’IDHA va ampliar la querella inicial i va incloure l’expresident Rajoy, els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, i diversos comandaments policials, acusant-los d’associació il·lícita i falsedat documental. La batlle instructora va inadmetre l’escrit, considerant que no hi havia prou indicis objectius.
Davant d’aquesta inadmissió, Clavera va interposar un recurs d’apel·lació. En la seva argumentació, va insistir que en la fase d’instrucció no es pot exigir una prova plena, sinó només indicis suficients per justificar l’obertura d’una investigació. L’advocat va aportar elements com ara enregistraments de l’excomissari Villarejo, declaracions en comissions parlamentàries i connexions documentades amb autoritats policials estrangeres, que, segons la defensa, mostren una actuació organitzada i jerarquitzada per obtenir informació bancària de dirigents catalans i pressionar entitats financeres andorranes.
Els advocats de l’IDHA creuen que la resolució reforça la seva estratègia
El Tribunal de Corts, però, ha posat l’accent en una qüestió processal prèvia: la resolució de la Batllia que rebutjava la querella no va ser notificada a totes les parts ni a totes les persones amb interès legítim. Això, segons la sala, vulnera el dret a la defensa i a la jurisdicció recollits a la Constitució andorrana. Per aquest motiu, ha suspès provisionalment la tramitació del recurs i ha ordenat a la Batllia que notifiqui correctament la decisió a tots els afectats.
Aquesta notificació obligarà Rajoy i la resta de querellats a personar-se amb un advocat. Fonts jurídiques recorden que, si no nomenen representació, se’ls designarà un lletrat d’ofici, com passa amb qualsevol ciutadà que ha de comparèixer davant la justícia andorrana. La diferència és que, en aquest cas, es tracta d’exalts càrrecs polítics espanyols que, fins ara, no havien estat obligats a intervenir formalment en la causa.
Segons Clavera, aquest pas “dinamitza el procediment” perquè força els querellats a pronunciar-se i facilita a la instructora avançar. Un cop estiguin notificats i tinguin representació legal, el Tribunal de Corts podrà estudiar els seus arguments i decidir finalment si admet la querella per associació il·lícita.
Mentrestant, la causa continua oberta per altres delictes ja admesos contra ells, com coacció a òrgans constitucionals i falsedat documental, pels quals s’han enviat comissions rogatòries a Espanya amb correccions de forma. Ara, però, la resolució de Corts obliga la Batllia a cursar una segona comissió rogatòria, derivada específicament del recurs per associació il·lícita.
En definitiva, el Tribunal de Corts no ha valorat encara si Rajoy i la resta van cometre o no el delicte d’associació il·lícita, però la seva decisió té un impacte immediat: tots els afectats hauran de tenir advocat a Andorra, bé de manera voluntària o bé d’ofici.