Espot afirma que reconèixer Palestina sense condicions seria "contraproduent i inacceptable"

El cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat aquest dijous que, malgrat la situació sensible que viu el Pròxim Orient i la "terrible situació humanitària de Gaza", ara com ara seria "contraproduent i inacceptable" el ple reconeixement de Palestina quan la franja està governada per una "organització terrorista que reté tota una sèrie d'ostatges innocents". Així mateix, ha afirmat que l'executiu no es planteja suspendre les relacions diplomàtiques amb Israel, ja que, a parer seu, "no s'ha de recórrer a solucions extremes" perquè "els ponts de diàleg sempre s'han de mantenir". De fet, la postura d'Espot és "mantenir més que mai les relacions per explicar el nostre punt de vista" i traslladar que "si volem una pau duradora al Pròxim Orient" s'han d'evitar certes actuacions que causin dificultats per tenir ponts.

En una trobada telemàtica amb la premsa durant la seva participació a la 80a assemblea general de les Nacions Unides, el cap de Govern ha advocat per tenir la mateixa consideració per la població de Gaza que amb els ostatges israelians de Hamàs.

Pel que fa a les reaccions de l'oposició al reconeixement amb condicions, on Concòrdia i el PS consideren que és "tebi" i Andorra Endavant que és "massa ambiciós", Espot ha recordat que "en el terme mig està la virtut" i, en aquest cas, "queda demostrat que aquest és el Govern de l'equilibri, de la ponderació i de saber trobar aquell terme mig que, en definitiva, jo crec que reforça l'interès general i la projecció internacional del país".

A la vegada, ha apuntat que els condicionants expressats aquesta setmana pel ple reconeixement de Palestina "no ens els hem inventat", ja que són les mateixes premisses que han seguit països com França, Bèlgica, Luxemburg, San Marino, Austràlia, Mònaco o el Regne Unit, entre d'altres, i per tant, és un reconeixement de Palestina però que serà totalment efectiu quan s'estableixin relacions diplomàtiques sota "una sèrie de condicions que són de rebut".

En aquest sentit, ha negat que s'hagin rebut "pressions o amenaces" per part de França per tal de fer el pas. "La política internacional no es porta a terme de manera absolutament unilateral i desvinculada, i en aquesta decisió, com en qualsevol altra, hi ha una interlocució entre estats, però no només amb França", ha dit.

Així mateix, ha afegit que es van mantenir converses tant amb França com amb altres països per tal que Andorra se sumés al reconeixement, però que en cap cas "hi va haver pressions". "Nosaltres ens sentíem còmodes com a Govern fent aquest reconeixement sempre que fos condicionat", ha explicat.

Paral·lelament, el cap de Govern ha obert la porta a poder acollir refugiats palestins, tot i que fins ara "no hem tingut cap demanda concreta de cap Govern ni de Palestina", tot i que ha reconegut que sí que va mantenir una trobada amb l'associació andorrana Hope Palestina per avaluar possibles accions.

"Aquesta possibilitat -la d'acollir refugiats- actualment no la podem contemplar i si es posés damunt la taula l'analitzaríem amb bona voluntat i sense ingenuïtat, de manera ponderada, equilibrada i a través de l'establiment d'uns corredors humanitaris i després d'haver fet una anàlisi detallada del perfil de les persones i del convenciment que les podem acollir amb dignitat i adequadament", ha sentenciat.

El que sí que està clar és que des d'Andorra s'està en disposició de contribuir amb programes de les Nacions Unides per "pal·liar la greu crisi humanitària que es viu a Gaza".

Acord d'Associació

La qüestió de l'acord d'associació ha estat un dels temes centrals de les trobades bilaterals que el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, estan mantenint aquesta setmana a Nova York en el marc de la 80a assemblea general de les Nacions Unides. En una trobada telemàtica amb els mitjans de comunicació, Espot ha recordat que a hores d'ara només queda pendent de resoldre la naturalesa jurídica de l'acord i, passi el que passi, si finalment s'acaba declarant mixt o no, això només canviarà que "els tràmits de ratificació seran una mica més llargs". Per tant, el cap de Govern ha assenyalat que "tard o d'hora", i previ referèndum, "Andorra haurà de decidir si canvia la seva llei de tractats per permetre una entrada en vigor provisional en el cas que fos un acord mixt".

El cap de Govern ha reconegut que no canviarà res quant al fons i s'ha mostrat conscient que hi ha estats membres que són més favorables a la 'mixitat' i altres que menys. Des de la posició d'Andorra, "aquest debat se'ns escapa una mica, però sempre hem estat partidaris, per una qüestió de practicitat, que l'acord no sigui mixt, i és la posició que defensem".

Espot creu que la decisió es prendrà "en les properes setmanes" i ben aviat "estarem en la posició d'aprovar l'acord". Malgrat l'aprovació, ha recordat que també caldrà la ratificació per part del Consell Europeu i després la del Consell General. Això sí, havent celebrat el referèndum abans de la votació al parlament andorrà.

Precisament, ha explicat que ja la setmana passada es va trametre al Consell General el projecte de reglament per a la celebració del referèndum per tal que els consellers i conselleres puguin fer "eventuals observacions". En tot cas, si la decisió de la naturalesa jurídica i la ratificació per part del Consell Europeu s'endarrereix, el referèndum "també es retardarà, però no per voluntat nostra, sinó perquè les coses són més complexes del que de vegades aparenten".

Espot ha explicat que durant aquesta setmana no s'ha tractat la qüestió de la implementació del sistema d'entrada i sortida (Entry/Exit), però que en principi "no hi ha cap canvi en relació amb la setmana passada". Des d'Andorra se segueix negociant amb la Comissió Europea "i seguim mantenint contactes bilaterals amb Espanya i França, i tenim el convenciment que no es farà una aplicació perquè no és la voluntat de la Comissió Europea". De fet, ha apuntat que la idea és que hi hagi "una entrada en vigor progressiva i pausada dels controls fronterers, i més en aquells punts on estem negociant per un eventual manteniment d'especificitats pròpies". Amb tot, ha dit que el Govern està convençut que "arribarem a un acord satisfactori".