POLÍTICA
L’oposició considera insuficient la fórmula per reconèixer Palestina
Concòrdia valora l’anunci de Tor com a “ambigu i condicionat”, mentre que el PS li reclama que es posi “al costat bo de la història”

Espot i Tor, ahir a l’obertura de l’Assemblea General de l’ONU.
Les dues forces principals de l’oposició, Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata (PS), consideren insuficient la fórmula per reconèixer l’estat de Palestina, anunciada dilluns per la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Segons va afirmar la consellera general de Concòrdia Núria Segués en declaracions al Diari, el posicionament del Govern “és ambigu i condicionat”. La parlamentària va reclamar més valentia a l’executiu: “Sembla que s’estigui ajornant indefinidament el reconeixement, mentre que els països veïns l’han accelerat.”
El reconeixement anunciat per la titular d’Afers Exteriors està supeditat al compliment de diversos requisits: l’alliberament de tots els ostatges, el desarmament de Hamàs i la creació d’un govern palestí que exclogui aquesta organització.
“Sembla que s’estigui ajornant indefinidament el reconeixement [de l’estat palestí]”
“En cap cas ho han de pagar tots els palestins [el terrorisme de Hamàs]”
La representant de Concòrdia va defensar, a més, que el reconeixement de l’estat palestí no és l’únic que cal fer en aquest moment per pressionar Israel a fi que aturi els atacs sobre Gaza. Entre altres mesures per forçar l’aturada, Segués va argumentar que cal trencar relacions diplomàtiques amb l’estat hebreu “mentre no respecti el dret internacional humanitari”.
El costat bo
Per la seva part, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, va demanar al Govern, ahir en roda de premsa, que es posicioni “al costat bo de la història”, que vol dir “no posar-se d’esquena a la barbàrie” que està perpetrant Israel. Tot i que Baró va reiterar que això no suposa “defensar els terroristes de Hamàs”, va remarcar que “en cap cas ho han de pagar tots els palestins”. El socialdemòcrata va posar un símil: “Així com no hauria estat lícit que Espanya hagués matat tots els bascos per aturar el terrorisme d’ETA, tampoc ho és que Israel faci pagar a tot el poble palestí el terrorisme de Hamàs.”
“[El reconeixement de Palestina] És un gest purament simbòlic sense fonament real”
“Andorra no es pot posar de perfil perquè la neutralitat no vol dir indiferència”
El representant per a les relacions internacionals del partit, Joao de Melo, també va criticar l’executiu: “Si has de trencar la neutralitat, com a mínim que sigui per no situar-se al costat dolent de la història, amb els partits feixistes i els que neguen el genocidi.” De Melo va recordar, en aquest sentit, que l’estudi elaborat l’estiu del 2024 per la relatora de les Nacions Unides sobre els territoris palestins, Francesca Albanese, estima que en els atacs de l’exèrcit israelià sobre Gaza hi ha hagut “deu vegades més morts que el que diuen les dades oficials”.
Per contra, la consellera general d’Andorra Endavant Carine Montaner va qualificar el reconeixement “precipitat” de Palestina “d’error” i de “gest purament simbòlic sense fonament real”. Andorra, va afegir, “ha de mantenir la seva neutralitat històrica i actuar amb visió de futur”. Montaner va assenyalar que “Hamàs, que governa Gaza, nega l’existència mateixa d’Israel i està en contra dels drets humans”, fet que “ens allunya encara més d’un escenari de convivència pacífica i estable”.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, va apuntar que el sí d’Andorra al reconeixement de Palestina “és un sí alineat amb la situació internacional i amb el concert de la resta de països” i compromès “amb la solució dels dos estats” i “els principis de les Nacions Unides”. Andorra, va afirmar, “no es pot posar de perfil [davant el conflicte a Gaza] perquè la neutralitat no vol dir indiferència”.
COMPROMÍS AMB LA PROTECCIÓ DELS NENS UCRAÏNESOS
En aquest sentit, l’alt representant de l’executiu va anunciar l’adhesió d’Andorra a la coalició per al retorn a casa d’aquests nens Bring Kids Back Ukrain, i el suport als objectius d’aquesta iniciativa impulsada pels governs del Canadà i Ucraïna. El mandatari va refermar la posició de defensa a la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna davant l’agressió russa.