AFERS EXTERIORS
‘Sí’ a Palestina, amb condicions
Andorra vincula el reconeixement de l’Estat a l’alliberament de tots els ostatges i al desarmament de Hamàs
Imma Tor en el discurs a l'ONU per anunciar el reconeixement de Palestina amb condicions
Andorra va anunciar ahir la intenció de reconèixer oficialment l’estat de Palestina, tot i que el reconeixement no tindrà efectes diplomàtics immediats. El compromís, fet públic durant la Conferència internacional d’alt nivell per a la resolució pacífica de la qüestió de Palestina i la implementació de la solució dels dos estats, celebrada a Nova York, està supeditat al compliment de diversos requisits: l’alliberament de tots els ostatges, el desarmament de Hamàs i la creació d’un govern palestí que n’exclogui aquesta organització.
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va expressar el posicionament del Govern en la seva intervenció a la conferència, en què també va denunciar l’agreujament de la situació humanitària a Gaza des de la reunió similar celebrada el juliol passat. “La situació s’ha tornat insostenible: les víctimes, majoritàriament dones i infants, es compten per desenes de milers; l’accés a l’ajuda humanitària està greument obstaculitzat, convertint la fam en arma de guerra; els desplaçaments forçats han assolit dimensions inaudites”, va alertar la titular d’Afers Exteriors.
En aquest context, Tor va reiterar la crida d’Andorra a un alto el foc immediat i durador, i va defensar que “l’única sortida creïble és la solució dels dos estats”. Segons la ministra, la decisió del Govern d’avançar cap al reconeixement de Palestina respon a “la voluntat de contribuir al restabliment de la pau, al respecte del dret internacional i a la protecció de la dignitat humana”.
La titular d’Exteriors va insistir, però, que perquè el reconeixement andorrà esdevingui efectiu, cal “l’alliberament de tots els ostatges, el desarmament de Hamàs, autor dels atacs atroços del 7 d’octubre del 2023, i l’establiment d’un estat palestí desmilitaritzat sota una autoritat reformada que exclogui Hamàs”. També va afegir que només en aquest escenari i amb la integració regional plena d’Israel garantida, Andorra establirà relacions diplomàtiques amb Palestina.
“La situació s’ha tornat insostenible: les víctimes [a Gaza] es compten per desenes de milers”
“La nostra posició es fonamenta en la neutralitat activa, el multilateralisme, la recerca de consensos i la cooperació internacional”, va afirmar Tor, que va recordar els més de set segles de pau ininterrompuda d’Andorra com a element inspirador de la seva acció exterior.
“La nostra posició es fonamenta en la neutralitat activa i el multilateralisme”
Finalment, la ministra va agrair a França i l’Aràbia Saudita, com a països impulsors de la trobada, la celebració d’una conferència que va qualificar de “crucial” i que, segons va dir, “obre un camí de responsabilitat i esperança”.
A la conferència van participar representants d’alt nivell de més d’una trentena de països.
Posicions similars
El pas anunciat per Andorra s’inscriu en una dinàmica diplomàtica més àmplia que ha guanyat força aquest setembre, amb diversos estats occidentals manifestant la seva voluntat de reconèixer Palestina. Portugal, el Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Bèlgica han anunciat recentment decisions similars, però totes condicionades al compliment de requisits polítics i de seguretat concrets.
Portugal va ser dels primers a formalitzar el reconeixement, destacant que Palestina hauria de quedar fora del control de Hamàs. Lisboa va defensar el cessament immediat de les hostilitats i va exigir l’alliberament dels ostatges israelians com a condició per donar ple efecte a la seva decisió.
Imma Tor durant el discurs a l'ONU sobre Palestina en la Conferència presidida per Emmanuel Macron
El Regne Unit també va vincular el reconeixement a una sèrie de requisits, entre els quals l’exclusió de Hamàs del futur govern palestí i l’establiment d’una treva humanitària efectiva. Londres defensa una solució basada en les fronteres del 1967 i en la coexistència pacífica entre dos estats sobirans.
Austràlia i el Canadà han adoptat una línia similar, reclamant una Palestina desmilitaritzada i governada per una autoritat democràtica renovada. Tots dos governs condicionen el reconeixement al compromís del futur estat amb el dret d’existència d’Israel i la celebració d’eleccions lliures que excloguin Hamàs.
En paral·lel, Bèlgica ha posat com a condició el retorn dels ostatges i la retirada de Hamàs de Gaza, i ha reforçat la seva posició amb sancions contra productes provinents dels assentaments israelians. En conjunt, aquestes iniciatives busquen donar un impuls diplomàtic a la solució dels dos estats i pressionar totes les parts implicades perquè avancin cap a una pau negociada.