Famílies en estat d’alarma

Les darreres denúncies per agressions i amenaces atribuïdes a joves de la banda de Los 44 han encès les alarmes entre famílies. Tot i que la policia assegura que la investigació està en marxa i sota control judicial, pares i mares consultats mostren inquietud i alguns fins i tot van anar ahir a recollir els fills a la sortida de classe per precaució. El temor és per la seguretat dels joves, però també pel paper de les xarxes socials en aquestes conductes i la pèrdua d’autonomia dels adolescents davant la por que generen aquests fets.

“Fa molta por. Nosaltres no tenim per què venir a buscar la nostra filla i hem vingut perquè això inquieta”, va explicar el Jordi, pare d’una adolescent. “He vingut a buscar les meves netes perquè això em sembla molt fort”, va remarcar un altre testimoni. La decisió d’acompanyar els adolescents tot i que no era habitual mostra com aquests episodis condicionen rutines familiars. La Patrícia, una altra mare, va expressar que cal prioritzar la seguretat i que els nens “no haurien de perdre l’autonomia de poder sortir sols al carrer i fer les seves coses. S’ha de resoldre la situació perquè això no passi”.

Els testimonis van assenyalar internet com a catalitzador d’aquestes conductes. “Un dels problemes podrien ser les xarxes, no hi ha una regulació. No crec que la solució sigui prohibir, però crec que tal com s’han regulat moltes coses, hi haurà alguna manera de regular això”, va defensar la Patrícia. “Preocupa, però confio en les autoritats. També penso que el tema de les xarxes socials s’hauria de controlar”, coincideix la Sònia, que també va anar a buscar el fill.

El diagnòstic és compartit i manifesta un repte complex davant la digitalització i els usos de les xarxes entre adolescents, sovint sense una supervisió ni regulació. “Les xarxes socials influeixen clarament, pel tipus de contingut que consumeixen i la popularitat que molts creuen que poden arribar a tenir”, afegeix la Tatiana. Un altre testimoni observa un canvi en el comportament dels joves. “Quan les meves filles més grans anaven al col·le no ho sentia. Ara sents que hi ha baralles o que els nens toquen les nenes.”