La tensió per “falsos” fronterers alimenta el malestar d’Espanya

El 12 d’octubre s’inicia l’aplicació a la carta de l’anomenat Entry/Exit a l’espai Schengen, que serà obligatòria a l’abril. Des del Govern es transmet un missatge de tranquil·litat, però a data d’avui també és cert que ningú pot assegurar amb rotunditat que l’afer està del tot lligat. França, amb ambaixador nou i un ministre d’Interior que vincula la immigració amb l’augment de la delinqüència i un país en una greu crisi interna, no té un interès especial, però no ha donat senyals inequívocs que farà un missatge clar per mantenir les fronteres com ara, és a dir, sense controls sistemàtics.

Espanya té més a dir. I Carai que ho ha fet. Ja no des de l’àmbit municipal de la Seu d’Urgell, sinó que les consignes han arribat des de Madrid, i també per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, que en la seva visita oficial el juny passat es va mostrar molt dur i va demanar al cap de Govern, Xavier Espot, que s’actuï de seguida per impedir l’arribada d’immigrants llatins d’Andorra a Catalunya, bàsicament a la Seu d’Urgell.

Esdevenen el principal obstacle en les negociacions frontereres

L’enuig d’Espanya és major del que es visualitza. Hi ha un motiu concret pel qual Madrid ha endurit la seva posició i s’ha plantat. No hi haurà cap gest de complicitat ni compensacions si no s’impedeix l’arribada de residents d’Andorra com a irregulars a Espanya. I l’exigència és inamovible, perquè el govern socialista no ha digerit la pràctica d’algunes empreses de la construcció. I és que té detectades empreses andorranes que, amb la complicitat d’una empresa portuguesa, porten treballadors immigrants –especialment colombians, peruans i argentins– que s’empadronen a la Seu d’Urgell, un tràmit per al qual no es posa cap objecció. Aquest contingent, segons fonts properes al govern espanyol, passa els tràmits al Servei d’Immigració i es converteixen en transfronterers. “S’està donant el permís de treball a persones que certament estan empadronades i sense la documentació per obtenir la residència legal a Espanya”, emfatitzen les fonts, que remarquen que s’accepten persones que no haurien de passar el filtre perquè són irregulars i no poden ser considerades transfrontereres: “Andorra aprofita l’energia d’aquestes persones com a mà d’obra i els costos com sanitat, educació o ajudes públiques queden per a Espanya”. I afegeixen: “Es tracta d’una situació insportable, i els governs de Madrid i Barcelona consideren que s’ha de revertir definitivament si es demanen compensacions a canvi. I si Andorra vol continuar amb una construcció desmesurada, s’haurà d’espavilar sola”.

El Govern admet que dificulten l’entesa amb Espanya sobre l’espai schengen

Pacte d'Estat

En l’acte de la reunió del pacte d’estat del 30 de juliol s’admet aquest malestar, encara que es rebaixa la tensió. En el document s’explica que el Govern ha reprès les converses per avançar en un acord sobre la gestió de fronteres que permeti agilitzar els controls de seguretat, millorar la cooperació policial i establir mecanismes d’intercanvi d’informació davant situacions de risc. La primera trobada bilateral amb Espanya va tenir lloc a Madrid el 16 de juliol.

La posició andorrana és que no hi hauria d’haver obstacles per aplicar mesures que permetin controls més ràpids i eficients, i per establir protocols conjunts en persecucions en calent o en la transmissió de dades policials sensibles. Espanya, es detalla, ha posat sobre la taula la necessitat de resoldre la situació dels anomenats “falsos temporers”: residents que marxen d’Andorra i es troben en situació irregular a territori espanyol, així com persones que, malgrat haver completat tràmits d’immigració al Principat, són considerades ‘perfils de risc’ per les autoritats espanyoles. Pel que fa als controls que Espanya podria començar a aplicar a l’octubre –s’admet a l’acte– encara no s’ha pres una decisió i s’espera que s’ajustin a la dinàmica de les converses bilaterals”. La pròxima ronda de negociació (amb la UE) serà durant aquest mes, amb una nova trobada amb Espanya just després.