Procés de reflexió col·lectiva per definir el futur del país

El procés participatiu ‘Tracem el futur d'Andorra en un món que canvia’ ha estat engegat avui amb el suport del Govern, el Consell General, els comuns i la Visura Ciutadana, amb l’objectiu de definir de manera col·lectiva els reptes de l’Andorra dels pròxims anys. El cap de Govern, Xavier Espot, ha subratllat que es tracta d’"un dels processos de participació ciutadana més ambiciosos impulsats fins ara", amb la voluntat de recollir aportacions de la ciutadania, dels agents socials, econòmics i juvenils. L’objectiu és "pensar, imaginar i construir plegats el futur del país, en un context global marcat pels canvis climàtics, tecnològics, socials i geopolítics".

Per garantir la pluralitat, avui mateix s’ha constituït un Comitè Rector amb representants de totes les institucions —Govern, Consell General, comuns i Visura Ciutadana—, presidit per la diplomàtica Elisenda Vives i Manel Riera. Espot ha destacat "el compromís, l’energia i la imparcialitat" d’ambdós, així com "el coneixement profund del país i l’estima pel servei públic".

Un element clau del procés serà la creació d’una assemblea ciutadana, formada per una mostra representativa de la societat andorrana. La ciutadania, guiada pel Comitè Rector, haurà de formular les propostes per a l’Andorra del futur. "Només pot tenir èxit si es fa de manera col·lectiva i participativa", ha remarcat Espot, que ha convidat la població a fer arribar opinions i experiències.

El síndic general, Carles Ensenyat, ha recordat els orígens del projecte i ha celebrat que "quatre grans gruixos d’actors polítics de transformació ciutadana, comparteixin i parlin".

En representació dels comuns, el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha posat en valor "la unitat de les institucions en un projecte de país" i ha remarcat el paper històric dels comuns com a "primer esglaó que connecta el ciutadà amb la política". Alcobé ha insistit que els comuns vetllaran per la transparència i el rigor del procés, i ha defensat que les propostes que en sorgeixin "han de transcendir mandats polítics i conjuntures econòmiques".

La secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, ha repassat l’evolució de les polítiques de participació des del 2019, quan es va crear la secretaria, fins al Pla director de participació ciutadana, aprovat el juny del 2025. Ha destacat que "els reptes actuals exigeixen respostes sorgides del diàleg i de la intel·ligència col·lectiva", i ha fixat els quatre objectius del procés: incorporar coneixement compartit, orientar polítiques públiques sostenibles i inclusives, fomentar una cultura democràtica més participativa i cohesionar la societat entorn d’una visió conjunta del futur.

Cadena ha detallat també el disseny del procés, que tindrà dues fases. La primera, amb sessions obertes a totes les parròquies i al Pas de la Casa, així com diàlegs multisectorials. La segona, amb el treball de l’assemblea ciutadana, que acabarà definint les propostes de futur per al país.