PRIMERES JORNADES DE COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA
Tor refreda el projecte de la zona franca per dificultats de fiscalitat
La ministra d’Afers Exteriors assegura que el projecte de l’espai econòmic especial d’Organyà “està bastant desenvolupat”

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, durant les jornades de cooperació transfronterera.
Les primeres Jornades de cooperació transfronterera han portat a refredar els projectes de la zona franca d’Organyà i l’Arieja. El motiu és la complexitat fiscal requerida per la fórmula. L’alternativa plantejada per l’executiu és la d’una zona econòmica especial, tot i que també implicaria un tractament fiscal especial, encara que en menor grau. Així ho va exposar la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, en el marc de la trobada internacional iniciada ahir a la tarda. “A l’inici es parlava de zona franca, que sembla de moment que seria anar molt lluny”, va manifestar Tor, qui va assegurar que “s’està treballant amb les autoritats a diferents nivells i està sobre la taula” la possibilitat d’una zona econòmica especial. De fet, “n’hi ha una que està bastant desenvolupada, que és la d’Organyà”, va detallar.
“A l’inici es parlava de zona franca, que sembla de moment que seria anar molt lluny”
Les empreses andorranes estan interessades a participar en el desenvolupament de la zona catalana, segons Tor. I és que diversos empresaris, juntament amb responsables polítics, van presentar plantejaments en aquesta línia durant la jornada. Un projecte, però, a hores d’ara molt embrionari. “Encara queda per definir si seran zones d’emmagatzematge simplement o si també poden ser zones de producció industrial”, va dir la ministra. Tot això respon a la manca d’espai on albergar projectes d’aquestes dimensions. “El que ha quedat clar després de la taula rodona és que a Andorra hi ha certes indústries que no es poden desenvolupar perquè no hi ha terreny suficient i que aquestes zones econòmiques especials a banda i banda de la frontera podrien ser un recurs per a la diversificació econòmica d’Andorra”, va justificar. L’altra proposta s’ubicaria a l’Arieja, però es troba, encara, en una situació més inicial. “Encara s’ha de treballar bastant més”, va dir la ministra referint-se a la zona francesa.
“A Andorra hi ha certes indústries que no es poden desenvolupar perquè no hi ha espai”
Actors implicats
L’objectiu de les jornades rau en la necessitat dels empresaris de poder negociar cara a cara amb les institucions, va explicar Tor: “Justament, és perquè els empresaris ens van dir que trobaven a faltar les institucions en aquesta reflexió sobre les zones econòmiques especials que hem creat aquest grup de reflexió.” Un equip coordinat per l’ambaixadora per la Cooperació Transfronterera, Nöelia Souque, que reflexiona “sobre diversos aspectes, entre els quals la fiscalitat”.
La qüestió s’aprofundeix, més enllà de les jornades, en el marc de treball d’un col·lectiu constituït que aplega tant el Govern, com els diversos empresaris reunits a la Cambra, a la CEA i a l’EFA. “S’ha d’anar treballant en el si d’aquest grup per veure quines possibilitats hi ha de desenvolupament del teixit econòmic andorrà gràcies a aquestes zones especials”, va exposar Tor. Els comuns conformen la darrera part dels actors implicats de la negociació. Uns organismes que també van estar representats a la taula rodona d’ahir a la tarda. “És molt important que hi hagi una aliança entre públic i privat, i per públic ens referim als diversos nivells de les administracions, comuns i Govern”, va concloure.
ZONA FRANCA I ZONA ECONÒMICA ESPECIAL NO SÓN SINÒNIMS
En termes purament fiscals, més enllà dels aranzels, cal tenir en compte que la zona econòmica especial disposa de més avantatges inclosos en un paquet complet d’incentius. Un exemple és la reducció o exempció temporal de l’impost de societats, que no succeeix en la zona franca.