Cultura vol repensar els premis literaris

Dilluns acabava el termini per presentar obres per als premis de la Nit Literària. Enguany, i com a novetat, el Fiter i Rossell de novel·la serà publicat per una editorial andorrana, un encàrrec que fins ara tenia la lleidatana Pagès a canvi de la compra d’un centenar i escaig d’exemplars per part de l’àrea de Lectura Pública del Govern. Amb tot, per a molts agents culturals, el canvi de segell editorial no és suficient per reflotar uns premis literaris en franca decadència i que d’un temps ençà demanen una reforma.

Després d’anys de reivindicacions que ja venen de legislatures precedents, el ministeri de Cultura ha assumit la necessitat de replantejar els premis finançats amb diner públic a fi d’adaptar-los al món actual i a les necessitats del sector. Un replantejament, val a dir-ho, que va força més enllà de la dotació econòmica, l’acte d’entrega dels guardons o de qui n’edita l’obra premiada. Des de Cultura tenen la intenció de parlar amb diversos sectors per abordar qüestions clau, com ara la necessitat dels premis en si, la seva idoneïtat o la rellevància actual.

I és que ha plogut molt des que va néixer el Cercle de les Arts i de les Lletres i els premis de la Nit Literària, els quals s’han mantingut més pels usos i costums que per la transcendència que tenen. Reconeixent el paper del Cercle en les dècades precedents, molts escriptors i editors són de l’opinió que el sistema de premis s’ha de reformar i, fins i tot, eliminar aquells que avui ja no tenen salvació possible. En aquest sentit, i acceptant que Cultura ha de fer amb el pressupost que té, sempre migrat per les necessitats reals, hi ha qui apunta la reconversió dels imports destinats a guardons per crear un sol gran premi que reconegui una trajectòria rellevant de primer ordre al país, o bé destinar-los a fomentar la creació literària.

Aquesta darrera opció és una de les que tenen més adeptes, en la línia del que s’està fent en el nostre entorn immediat: apostar més per la creació i el suport als creadors (facilitant-los temps, espais, promoció, internacionalització i traduccions a d’altres llengües), més que no pas destinar una única quantitat de recursos públics a premiar obres inèdites, uns premis que sovint obtenen autors forans i que no reverteixen directament en el nostre teixit cultural. D’aquesta manera, s’afavoriria la consolidació d’algunes trajectòries, a la vegada que es donaria l’oportunitat a autors novells d’iniciar-se a través de beques a la creació o de mentories.

Malgrat que difícilment els resultats d’aquest procés es veuran de forma immediata, la intenció del ministeri és ferma i, sobretot, sense línies vermelles i escoltant l’opinió d’aquells als quals més hauria de beneficiar una transformació que adapti la destinació del pressupost públic a les necessitats reals del sector.

Actualment, el Govern dota diversos premis literaris. D’entre els històrics, destaquen el Carlemany (amb 8.500 euros, dels quals una mica més de la meitat són assumits per l’ens públic i la resta per part de Grup 62), i el Fiter i Rossell, amb 10.000 euros aportats pel Govern, que, a més, es fa càrrec del cost de l’àpat de la Nit Literària i compra llibres del vencedor. El Govern també dota el Martí i Pol de poesia amb 1.200 euros per al recull i 300 euros per a un poema guanyador. I des del 2021, també el premi negre Mort, qui t’ha Mort?, amb 1.500 euros per al relat guanyador del certamen en el marc dels premis Homilies d’Organyà, juntament amb el finalista del Bagaleu, amb 1.500 euros més.

En total, doncs, prop d’uns 19.000 euros, als quals cal sumar l’import del sopar i el suport a l’edició, fet que xifra la quantia final en uns 25.000 euros llargs.